Introducció

Aquesta darrera activitat persegueix la part més pràctica desprès d’haver investigat, sintetitzar i reflexionar en les altres anterior, és en aquest treball on posarem fil a l’agulla per proposar algunes línies de treball i d’aplicació de tots els conceptes que s’han treballat al llarg d’aquesta temàtica.

Realment per arribar a poder enfocar la presència de l’educador/a social dins de l’àmbit escolar, ha estat i és necessari conèixer profundament tots els mecanismes que interactuen, per poder arribar a implementar i dur a terme una actuació solida i amb uns objectius a assolir, de la mateixa manera que aprendre i a acompanyar durant aquest procés d’implicació amb l’escola, els seus promotors, l’estructura i la realitat socioeducativa que actualment es pot viure dins les aules i la inclusió amb la societat.

Així doncs, la visió d’aquest darrer treball està orientat al treball que des de l’educació social es pot aportar dins de l’àmbit escollit, les seves competències, limitacions i línies de treball.

Àmbit

La realitat en l’educació actual és força complexa, son molts els àmbits de treball i de preocupació des de l’enfocament social i polític i encara que realment tots ells tenen un impacte en l’educació, el escollit per a treballar i aprofundir en aquesta activitat és el del fracàs i abandó escolar. Desde una mirada preventiva dins de l’àmbit escolar, es vol proposar i especificar algunes propostes socioeducatives preventives per a poder combatre aquesta situació abans de que el subjecte i la situació en la que es troba sigui molt més difícil de redirigir i acompanyar.

Aquesta situació d’absentisme que deriva en un fracàs escolar i pot arribar a l’exclusió del subjecte per la societat, és objecte d’observació continua des de l’administració, com podem observar a la publicació web del Consorci d’Educació de Barcelona,   L’absentisme escolar és un problema educatiu, i també social, perquè evidència les desigualtats econòmiques, socials i culturals de la nostra societat. Al mateix temps, reflecteix les situacions de desafecció i de conflicte que viuen alguns adolescents en una escola que es troba davant d’un gran nombre de dilemes de difícil resolució.”

Com ens apropa Jordi Longas “Respondre-hi adequadament demana, al meu entendre i en primer lIoc, reconeixer clarament la situació i acceptar que a falta d’ un altre sistema, és a I’escola a qui en bon grau Ii correspon atendre les nombroses i greus carències i dificultats que es detecten en tants i tants infants i joves. Només aquest reconeixement seria ja un bon punt de partida per a revisar les funcions que s’atribueixen al sistema reglat i els recursos que té per desenvolupar-les amb exit.”, així doncs son molts el àmbits en els que l’ES por intervenir com a acció socioeducativa dins dels processos d’escolarització, principalment aquell determinats per la normativa acadèmica actual.

A nivell personal, i amb la realitat que diàriament treballo dins del Centre d’Innovació i Formació Ocupacional, i d’alumnes que he tingut a les meves classes, una de les principals observacions que voldria aportar és que han estat moltes les persones amb les que he pogut formar i acompanyar en el moment de situació d’atur que s’empanadeixen de haver deixat els estudis primaris a mitges, de que en el seu moment no disposar d’ajuda i acompanyament en els instituts, i és en l’edat adulta, en el moment que el mercat laboral els exigeix uns coneixements mínims certificats, no disposen i volen aconseguir-los.

Així doncs crec, que la prevenció del fracàs escolar es de necessària incorporació mitjançant diferents  programes dins de l’educació formal ( primària / secundaria ), abans de treballar amb la problemàtica d’abandonament hem de potenciar les dinàmiques inclusives i preventives, tal com diu  (García, 2004, p.173), L’objectiu d’alguns d’aquests plans és treballar per a la prevenció i el seguiment de l’absentisme escolar de manera coordinada i amb criteris d’intervenció comuns.

Descripció

Com a principal referència bibliogràfica per parlar concretament d’aquest àmbit i dels programes que actualment existeixen i com es duen a terme, podem remetre’ns al Pla Integral de millora de l’escolaritat obligatòria i de tractament de l’absentisme escolar a la ciutat de Barcelona, del Consorci d’Educació de Barcelona, aquest Pla s’ha de considerar com una oportunitat única per a la integració d’actuacions i la coordinació dels agents que intervenen en el tractament de l’absentisme, proporcionant suport als centres educatius i a la resta de serveis i professionals implicats, així com pautes per a l’establiment de mecanismes

de coordinació eficaços.( http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_absentisme/Pla_Integral_Absentisme_Escolar_Modif_150709.pdf )

Els principis d’actuació  d’aquest Pla Integral son els següents:

La corresponsabilitat entre les diferents Administracions Públiques

La cooperació, la coordinació i el treball en xarxa

La intervenció preventiva, dissenyant actuacions

El caràcter integral de les intervencions

El paper dels centres escolars com espais centrals

L’actuació de l’ES dins d’aquest àmbit és promoure la prevenció de l’abandó escolar, juntament amb l’equip de professionals de l’educació potenciar la disposició dels individus per a que no deixin de banda els estudis i afavorir l’estudi i altres accions formatives i d’inserció laboral.

El Pla Integral, defineix una estructura dins del centre que es responsabilitzarà de l’absentisme, de la mateixa forma defineix tot un seguit de tasques per a cada un dels professionals implicats en aquest projecte, de la mateixa manera inclou una comissió de treball en xarxa on responsables de Centres, per districtes puguin coordinar-se. Abans de parlar de les intervencions que des de l’educació social es poden dur a terme i esquematitzar amb alguns exemples d’actuacions que en l’actualitat s’estan duent a terme, és necessari tenir present que aquest Pla Integral també defineix els diferents tipologies d’absentisme depenen de la seva naturalesa i  grau de repeticions.

Per poder realitzar una intervenció de qualitat i dirigida a cobrir les necessitats de l’alumne, haurem d’observar a priori el factor de risc que determina l’aparició d’aquest absentisme i de la possibilitat de arribar a desenvolupar un fracàs escolar, factors com poden estar centrats directament en com és l’alumne/a, la situació familiar, el propi centre educatiu on es troba escolaritzat o l’entorn. Un cop analitzada la situació personal, s’elaborarà un PAI ( Pla d’Actuació Individual), i una intervenció per a poder donar resposta a aquesta necessitat personal. Com a principals intervencions que podem trobar a l’actualitat i tot depenen de cada necessitat personal de l’alumne, podem trobar les següents:

  • Control d’assistència diària.
  • Treball amb la família, acompanyament del domicili al centre escolar.
  • Coordinació entre Centre escolar, administració local, altres centres educatius,serveis socials, agents dels cossos de seguretat,…
  • Treball conjunt amb equips docents, coordinació interna.

Tot seguint el Pla Integral, molts Centres educatius han posat en marxa plans i estratègies d’intervenció, com per exemple:

PROJECTE EDUCATIU DE L’IES MARTÍ L’HUMÀ, amb la comissió d’atenció a la diversitat.

PROJECTES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR de L’IES FREDERIC MOMPOU, tot treballant des de diferents assignatures optatives i aules obertes.

La realitat actual de les accions portades a terme per Centres Educatius i dirigides per a reduir l’absentisme i el fracàs escolar son moltes, com les Unitats d’escolarització compartida, projectes singulars, treball amb les famílies, estades temporals a empreses dins de l’horari escolar, encara que les que més m’atrauen son els Programes de diversificació curricular –  aules obertes, com a actuació directa dins del Centre educatiu i on els alumnes poden integrar-se dins del procés educatiu des de una manera més pràctica. Com a referència podem accedir a la informació publicada a Xtec.

 (http://xtec.cat/~tgarcia3/diversitat/INTERINS/normativa/Aules_obertes_i_PQPI.pdf ).

Aportacions

Tot observant l’àmbit escollit per a dur a terme aquesta activitat, juntament amb les propostes d’actuació del Pla Integral de millora de l’escolaritat,   la figura de l’educador/a social per a dur a terme aquesta intervenció educativa i de foment de l’assistència i aprofitament, és clau, encara que també es necessari el treball conjunt amb professors, tutors i centre educatiu.

Des de l’ES, les línees d’actuació per a poder prevenir el fracàs escolar i l’absentisme estan dirigides a treballar conjuntament amb diferents promotors dels que parlarem al punt següent, al igual que el treball amb xarxa amb altres serveis socials, administracions locals, família,etc, és per això que a diferència de la figura del professor, l’educador/a social és el perfil “tot-terreny” per poder establir múltiples relacions amb diferents agents / subjectes, dins i fora de l’horari escolar.

Com a primera instància de la problemàtica de l’absentisme i el fracàs escolar, tal com ens aporta l’autora Montse Cañizares, és la manca de vincle entre l’alumne i educació “Si lo que pretendemos es dar lugar a los sujetos se debería reinventar el vínculo educativo tal como propone Hebe Tizio (2003).”, així doncs la principal aportació de l’ES és fomentar el vincle educatiu, mitjançant altres propostes d’integració que cridin l’atenció de l’alumne i on pugui trobar la seva identitat. Aquest treball, es a banda del professionals de l’educació, és competència de l’educador/a social.

Com a actuacions pròpies de la figura de l’educador/a, podem trobar un llistat força complert, encara que en molts cassos “retallat” segons els centre educatiu on desenvolupi la seva tasca. L’establir comunicacions i relacions amb la família fora de l’horari escolar, on intercanviar impressions i fomentar el vincle entre família-escola, gestionar les diferents actuacions entre els serveis socials i agents locals, potenciar activitats on alumnes en risc puguin trobar-se amb la seva pròpia identitat, organitzar activitats extraescolars per potenciar l’implicació d’aquells alumnes envers el centre i el barri, afegint totes aquelles funcions que directa o indirectament relacionen la presència de l’ES al centre educatiu envers al fracàs escolar, tal i com ens defineix (Galán i Castillo, 2008 ). Tasques que queden allunyades dels professionals de d’educació inicial.

Promotors

Per dur a terme l’acció socioeducativa dins de l’àmbit de fracàs i absentisme escolar i tot seguint les indicacions del Pla Integral de millora de l’escolaritat obligatòria i de tractament de l’absentisme escolar a la ciutat de Barcelona, del Consorci d’Educació de Barcelona,   del que s’ha tractat en els punts anterior, defineix un conjunt de promotors, persones i espais a considerar.  En primer lloc defineix tres estructures de coordinació:

· El tractament de l’absentisme en el centre educatiu (primer nivell de la intervenció).

· La Comissió d’Absentisme de Districte (nivell intermig).

· La Comissió de tractament de l’absentisme de Barcelona.

En el nostre cas concret ens centrarem en analitzar dins del primer nivell de la intervenció quins subjectes son els que poden intervenir en l’acció, encara que tot seguint el Pla Integral son molts els agents i  promotors que intervenen des de l’exterior.

Com a principal subjecte tenim que identificar al responsable d’absentisme del centre, designat per l’equip directiu, i encarregat de coordinar i Garantir la implementació de les propostes de millora organitzativa, de coordinació interna i d’altres relacionades amb l’abordatge de l’absentisme escolar.

Donat que les nostres propostes d’intervenció han d’estar aprovades per l’equip directiu del Centre, un altre subjecte clau és aquest, juntament amb el consell de direcció, encarregats de vetllar per el programa proposat i aprovant la seva implementació.

La relació professional més directe la podrem trobar amb l’equip de professorat, on s’establiran els mecanismes d’intercanvi d’informació, “intents” de acords, diem intents per que la realitat és que entre l’equips de professors i els educadors socials sempre existeix una certa reticència a entendre la realitat de la nostra aposta educativa.

Com a elements externs, però realment necessaris en la relació escola – entorn, son els serveis socials locals, els agents i principalment la família.

Com a exemple de la nostra acció, i on ubicarem a tots aquests subjectes, podria ser en la participació en les aules obertes com a programa específic.

Per poder intervenir amb aquest tipus de programa, es necessari que des de direcció aprovi la seva implementació, aules, horaris, duració…, a la vegada des de l’equip de professors / tutors , redigirir als alumnes que es troben en situació de risc a aquest espais, això informant al responsable d’absentisme del centre.

El fet de derivar a un alumne a aquest tipus de projectes, és necessari que la família prengui part de la millor manera, intentant des de la nostra acció potenciar la necessitat d’estimulació de l’alumne. Donat que la situació ideal seria un 100% d’assistència, però això sabem que en la realitat no es correspon, és necessària la intervenció del cossos de seguretat per controlar que cap alumne dins de l’horari escolar es troba fora del Centre.

Com podem veure, el treball de l’educador/a social dins del Centre, ha de potenciar el treball en Xarxa, el treball conjunt entre diferents subjectes, agents, entitats per a aconseguir el seu objectiu principal i reduir l’absentisme i fracàs escolar.

Línies de treball

Per poder intervenir i treballar davant del fracàs i l’absentisme escolar, ho poder dur a terme des de diferents enfocs i mitjançant alguns programes en concret. En primer lloc, i situant-nos davant del cas de que un alumne comenci a elevar la seva taxa absència a les classes, les possibles accions podrien correspondre a les següents línies de treball:

El tutor/a:

En primer lloc, treballant amb el tutor/a analitzarem l’expedient de l’alumne, preguntarem als diferents professors/es sobre la seva actitud a les classes, el seu rendiment, les seves notes, el seu comportament ( aptitud / actituds ), i desprès mitjançant alguna reunió informal ens aproparem a l’alumne per poder saber més de la seva predisposició a davant l’educació i el centre.

Aquest intercanvi d’informació, de manera informal tindrà com objectiu saber la situació en la que es troba l’alumne, abans de començar a fer el seguiment i propostes d’integració dins d’uns altres espais de treball. Tot seguint les directrius del Pla Integral, depenent de l’absència el podrem classificar en sis categories diferents, i treballar amb l’alumne tot depenen del grau que ocupi.

El nostre treball amb el tutor és intentar treballar plegats, ell des de la part interna del centre i la nostra part com a educadors/es , treballar informalment amb l’alumne, acompanyar-lo, tenir xerrades fora de les aules, apropar-nos a la seva realitat i en el possible fer que ell prengui part del seu desig de futur i de creure en si mateix. Trobar moments per poder parlar amb ell/a, acompanyar-lo/a a casa, saber quins son els seus amic/gues, bé, conèixer d’aprop la realitat de cada subjecte, i traslladar aquesta informació al tutor en primer lloc. En el moment que detectem que el grau d’absentisme s’agreuja, que en informen que la seva implicació en l’estudi és molt baixa, que comença a entrar en factor de risc, serà necessari implicar a altres professionals com pedagogs, psicòleg i altres professors.

Per dur a terme aquest seguiment / acompanyament, marquem un calendari d’entrevistes amb el tutor i juntament amb l’educador/a, d’un cop per setmana dins de l’horari escolar. A la vegada l’educador aprofitarà els descansos, les entrades i sortides de l’escola per apropar-se a l’alumne i poder establir un vincle.

Davant d’aquesta mateixa situació podem plantejar que és necessari, per el grau d’absències apropar-nos a la família.

Treball amb la família:

Conèixer la realitat familiar de l’alumne tot acompanyant-lo a casa a la sortida de l’escola, el passar a buscar-lo alguns matins i en transmetre a la família la necessitat d’implicació per a motivar al seu fill/a a no faltar a classe i aprofitar-se de l’educació. Aquest treball pot arribar a ser força complex, donat que podem trobar molts tipus d’unitats familiars i de possibles punts de vista de la família. Sempre hem de treballar amb l’objectiu d’afavorir a l’alumne i sols en el cas de necessitat, informar als agents socials dels possibles problemes familiars.

Com a activitats podem potenciar l’acompanyament per part de la família al subjecte al centre educatiu, intentar que algun membre formi part de l’AMPA i indirectament treballar i donar exemple d’implicació ( aquesta opció actualment la esta realitzant una persona propera a mi, amb un nen que també començava a tenir problemes dins del centre.).

Per fer efectiva aquesta segona línea de treball, haurem d’establir un calendari d’actuacions per part de la família i el subjecte, al igual que no deixar d’entrevistar-se amb l’espai de tutoria i amb la figura de l’educador social.

Com a part implicada, que és el centre educatiu, haurem de promoure l’acció des de dins, tot proposant algun tipus de programa o projecte educatiu, orientat a atendre de manera efectiva les necessitats de determinats alumnes en situació d’absentisme i fracàs escolar.

Son molts els centres educatius que comparteixen uns programes comuns per afrontar aquestes necessitats, com son les Aules Obertes, de les que fem referència a la bibliografia i principalment tot seguint les indicacions de (http://xtec.cat/~tgarcia3/diversitat/INTERINS/normativa/Aules_obertes_i_PQPI.pdf )

Aula Oberta:

Les aules obertes tal com ens indiquen en el Modul 2 p. 78 del temari, i les aportacions de diferents publicacions de Xtec, son recursos orientats a alumnes que presenten diferents mancances i desmotivats per a l’activitat escolar. L’objectiu clau és la motivació de l’alumne, incrementar el seu nivell d’autoestima i sentir el centre com un propi espai on poden aportar i demostrar les seves habilitats. Per dur a terme aquests objectius la metodologia emprada dona prioritat al treball global de continguts, diversificació d’estratègies, materials, activitats d’aprenentatge, incorporació de les TIC com a eina de futur, treballs en equip, exposicions i totes aquelles formes de treballar que facin motivador l’aprenentatge de l’alumne. Encara que son alguns dels mateixos professors els que imparteixen les classes, la presència de l’educador social en algunes de les activitats i exercicis d’interactuació, resolució de conflictes, activitats fora de l’aula a espais comuns, acompanyament educatiu, desenvolupament personal, dinàmica de grups, treball de valors, orientació escolar i laboral, son tasques que corresponen directament al nostre perfil professional.

Aquest model d’aula oberta és dissenyat per cada centre davant de les necessitats puntuals pròpies i del perfil de l’alumnat i dels seus recursos, així doncs l’ES pot participar en la creació i implementació d’aquest programa dins del Centre tot treballant interdisciplinadament amb altres membres de l’equip.

Amb aquest tipus de projecte, les relacions amb altres promotors, espais de coordinació i persones, son necessàries, donat que han de treballar conjuntament, psicopedagogs, professorat, equip directiu, comissió d’atenció a la diversitat, claustre, consell escolar, ajuntament, serveis socials…

Com a complement a l’ES, podem encarregar de formar dins del nostre àmbit a la resta de professorat inclòs en el projecte, aportant i compartint amb ells noves propostes metodològiques des de l’ES, noves eines de treball, etc. Per poder obtenir més informació i materials podem accedir a www.xtec.cat/formacio

Dificultats

Al llarg dels mòduls de l’assignatura, de les lectures complementaries i de la recerca d’informació que hem realitzat, hem vist que la realitat del sistema educatiu no contempla la figura de l’educador/a social com a una figura necessària en tots els centres educatius.

Es cert que a mesura que la nostra societat accepta els nous reptes formatius i educacionals, la nostra presència com a ES comença a estar extensa o si més no, reconeguda com a possiblement necessària dins del marc educatiu formal.

Així doncs la primera dificultat ja la tenim detectada, no sempre la figura de l’ES estarà present en els programes i projectes educatius, o millor dit, socioeducatius, però crec que això és qüestió de poc temps.

L’organització del centres esta totalment establerta, així doncs l’incorporació de la figura de l’ES dins del Centre i de les seves formes de treballar poden entrar en conflicte amb la resta de companys de l’organització, que fins a la seva incorporació es regien d’una estructura rígida i poc adaptable a la realitat social que viuen els nostres Centres Educatius.

Una de les principals que ja varem poder treballar en la PAC anterior, era la incompatibilitat d’horaris, la manca d’horaris flexibles per poder treballar fora de l’horari escolar, l’accés en aquest horari a recursos educatius ( potenciar les activitats extraescolars ), visitar a les famílies i altres agents locals, bé, que per poder realitzar totes aquestes activitats, la figura de l’ES necessitaria un horari més flexible i un equip de treball sòlid per poder treballar plegats amb més alumnes a la vegada.

A la vegada també varem proposar com a limitació el possible manca de coordinació, enfrontament entre professors amb criteris diferenciats envers als educadors/es socials, i la manca de recursos per poder dur a terme les principals activitats, tant de caràcter físic com de recursos i dotacions necessàries.

Bibliografia

GALÁN, D.; CASTILLO, M.; PELLISSA, B. (2012): La incorporació dels educadors socials a l’escola en l’àmbit autonòmic: fonamentació i experiències. UOC, Barcelona.

CASTILLO, M.; GALÁN, D.; PELLISSA, B. (2012): La incorporació dels educadors socials a l’escola: l’experiència present i les perspectives de futur. UOC,Barcelona.

ASEDES (2004). El educador y la educadora social en el estado español: una concreción de su trabajo en centros escolares. Informe elaborado por Asedes junto con los Colegios Profesionales de Educadores del estado. Octubre 2004.

www.eduso.net/archivos/ESCE.doc

CABRERA SANZ, J. (2004). “La función de los educadores sociales en los institutos de educación secundaria: un nuevo ámbito de intervención”. I Jornadas Universitarias Judetedu: competencias socio profesionales de las titulaciones de educación. UNED, Madrid, 29 y 30 de Octubre.

www.cpintoes.en.eresmas.com/CabreraSanz.pdf

7

EL EDUCADOR Y LA EDUCADORA SOCIAL EN EL ESTADO ESPAÑOL: UNA CONCRECIÓN DE SU TRABAJO EN CENTROS ESCOLARES.[Document en línia].[Data consulta 26 maig de 2012]

www.eduso.net/archivos/ESCE.doc

Jordi Longàs. Educació social i escola, nous ambits d’intervenció? .[Document en línia].[Data consulta 28 de maig de 2012]

http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/144583/240795

José Sanmartín. FORMACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA.[Document en línia].[Data consulta 28 de maig de 2012]

http://www.cefe.gva.es/eva/docs/convivencia/publicaciones/val/guia_form_prof_v.pdf

I.E.S. Frederic Mompou. PROJECTES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR.[Document en línia].[Data consulta 28 de maig de 2012]

http://www.xtec.cat/centres/a8034011/pdf/program08_09/div/Projecteao.pdf

Consorci d’Educació de Barcelona. Pla integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar de Barcelona.[Document en línia].[Data consulta 29 de maig de 2012]

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_absentisme/Pla_Integral_Absentisme_Escolar_Modif_150709.pdf

Articles en línea, data consulta 29 de maig de 2012

http://www.xtec.cat/centres/a8034011/pdf/program08_09/div/ao34.pdf

http://www.iesmartilhuma.org/IES/ProjecteEducatiuliesMartilHuma.pdf

http://www.gencat.cat/bsf/publica/butlletiDGAIA/num49/leducacio-social.htm

http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_aula_oberta.html

http://xtec.cat/~tgarcia3/diversitat/INTERINS/normativa/Aules_obertes_i_PQPI.pdf

https://sites.google.com/site/blociescorbera/eso/aula-oberta