Introducció

Actualment l’Educació Social respon a un conjunt molt variat de les demandes social que existeixen a la nostra societat. Des de fa unes dècades el canvi que ha sofert el context social en el qual vivim, ha generat l’aparició de necessitats socials que fins ara no s’havien plantejat.

Tant institucions polítiques, educatives com socials, analitzen aquestes variacions de conductes i socialització dels individus i aposten cada cop més per la representació i treball de l’Educació Social en molts dels àmbits on la figura de l’educadora o educador social són més necessaris.

Els avanços tecnològics, les comunicacions virtuals, la immigració, la globalització, els canvis en el món laboral i l’existència d’una política econòmica que força la marginació, han fet de la societat actual una societat que fomenta d’individualisme i si més no ha perdut molt dels valors socials que fins fa unes dècades eren els principals que es fomentaven en les comunitats.

Les necessitats de socialització dels individus, d’accions socioeducatives dirigides a la millora de la qualitat de vida de les persones, la promoció sociocultural dels individus i la integració social, fan de l’educadora i de l’educador social una figura necessària; compromesa dins de la societat que actualment existeix en el nostre país.

El canvi de societat

Les darreres transformacions socials del segle XX, van aparèixer juntament amb el desenvolupament de les democràcies i amb l’aparició de l’estat de benestar.

La globalització dels sistemes econòmics i la revolució tecnològica, han fet que apareguin reconversions en els llocs de treball i consecutivament l’augment de l’atur entre la població d’aquestes societats, creant nous perfils de treballadors i treballadores, juntament amb necessitats de formació continua.

Aquests canvis principalment i molts altres que en petites variacions ens han afectat dins la nostra societat, propicien i fomenten nous valors com el consumisme, d’individualisme, la pèrdua de valors personals que i d’actuacions socials amb la resta d’individus de la comunitat, juntament amb el fracàs escolar d’aquestes darreres dècades i el desprestigi de l’escola com a institució i transmissora dels coneixements i valors que tot ésser humà necessita per viure en societat, com ens diu Gloria Pérez Serrano ” podria decirse que el ciudadano de hoy tiene, en general grandes posibilidades de acceder a la informacion, pero su formacion humana es escasa”,

Justificació de la necessitat de l’Educació Social

Un cop analitzats breument els canvis socials que ha viscut la nostra societat en els darrers anys, la manca de valors per part dels individus, la necessitat de l’apropament a les persones amb grau d’exclusió social, la diversitat de cultures que integren la societat actual, la necessitat en què l’educació adquireixi noves característiques i funcions, és on podem justificar directament el treball de l’educador i educadora social, tal com ens diu Goyo Perez Bonet ” el educador es un profesional que orienta y participa en el diseño, ejecución y evaluación de acciones socioeducativas, encaminadas a la mejora de la calidad de vida de personas y comunidades, contribuyendo de esta forma a su promoción sociocultural e integración social”.

Els àmbits d’actuació de l’educador o educadora social són realment amples, encara i així els més importants tal com ens diu l’autor (Petrus, 1997 ) “L’educació social com adaptació, socialització, adquisició de competències socials, didàctica de la cosa social, acció professional qualificada, resposta a la inadaptació social…”, un conjunt d’enfocs que cada dia es va ampliant, donat que les necessitats de la societat actual així ho transmeten.

Situacions socials on és necessari l’actuació

Encara que són moltes les situacions dins la societat on l’Educació Social necessita el seu espai d’actuació i que a continuació també seran anunciades i comentades, una de les principals que actualment podem trobar i que aviat, si no  està treballant ja en aquest moment és en l’educació, en els dos àmbits de disciplina formal i no formal.

L’educació social, encara que la seva praxi sempre ha estat la de treballar conjuntament dins de l’educació no formal, atenen a col·lectius específics amb uns perfils i carències de socialització molt concretes, provinents principalment de fracàs escolar, manca d’escolarització, risc social i algun altre, ara trobem que en educació formal, dins de les aules tant de primària com de secundària, existeixen conjunts d’individus amb necessitats puntuals. La força escolarització d’immigrants, també ha proporcionat una varietat cultural dins de les aules, és així que les necessitats que tenen els professors davant d’aquests conjunts de persones i de la resta d’alumnes és que aquests, aprofitant la diversitat cultural han d’aprendre a transmetre nous valors com la tolerància, el diàleg, la solidaritat, la resolució de conflictes, els sentiments de pertinença als grups. Però, aquesta és feina exclusiva del professor?, és necessari el suport dels educadors i educadores socials als professors, juntament amb la formació complementaria per començar a enfocar l’educació com a instrument educatiu, formatiu i a la vegada d’integració social per evitar futurs conflictes socials dins i fora de les aules. Com ens diu l’autora Maria Hortencia Coronel “La escuela es la institución encargada por el estado moderno de socializar en un doble sentido: General, …. forma determinados estados mentales u orientaciones de valor constitutivos … y especial, con el que brinda orientaciones, disposiciones, actitudes y aptitudes necesarias…”.

Aina Morey Alzamora, Assessora Tecnica Docent del Servei d’innovacio educativa de la Conselleria d’Educacio i Ciencia de les Illes Balears, en el Comunicat al IV Congres Estatal del Educador i Educadora Social, ens diu “Actualmente los centros educativos de secundaria tienen que dar respuesta a las necesidades educativas de algunos alumnos con problemas de absentismo, fracaso escolar, rechazo a la escuela… . Para ello, necesitan de recuersos menos ordinarios que requieren la participación de otros profesionales más especializados en el ámbito social”.

De la mateixa manera ens trobem el cas en l’educació no formal, un exemple clar d’aquesta praxi seria la formació ocupacional. Actualment de diversitat d’individus provinents de diferents cultures, individus amb riscos d’exclusió social, persones amb educació bàsica, diplomats i llicenciats comparteixen aules i formació orientada al reciclatge i a inserció laboral. És necessari que el perfil dels experts docents sigui l’adequat per a poder conviure amb aules “pluriculturals” i amb diferents perfils professionals. És per això que es necessita una formació especifica i complementaria als experts docents i el suport d’educadors i educadores socials per dur a terme els processos d’integració de les persones a la societat actual.

Un nou model o estil de vida, és al que els individus de la societat actual s’estan adaptant, un concepte de formació constant per fer front a les necessitats laborals i als mercats de treball, que dóna la globalització de les economies i relacions interculturals entre tots els habitants del planeta, un nou sistema de formació on l’objectiu més important és “aprendre a aprendre”.

Dins dels àmbits de l’educació i formació ( no formal ) en general, es manifesta la necessitat de l’actuació de les figures de l’educador i educadora socials, de la mateixa forma que en tots els serveis socials dirigits a les persones. Cada individu o grup de persones, menors d’edat o jubilats, nens escolaritzats o menors en risc d’exclusió social, necessiten l’acció de l’educador social per poder fer un gir a les seves vides, si mes no dirigir-les en direcció correcta envers la societat actual. Retrobant els valors claus que fan que els individus siguin persones i les persones és socialitzin amb la resta de la societat, com ens diu Gloria Perez ” se puede indicar que la Educación Social tiene como finalidad lograr la madurez social, promover las relaciones humanas i preparar al individuo para vivir en sociedad” , i si a aquestes definicions afegim alguns del objectius que planteja L’Associació Professional d’Educadores i Educadors Socials, en els Documents professionalitzadors podem definir concretament quins són els àmbits d’actuació dels professionals en Educació Social i les seves competències professionals claus, on la societat actual demana la seva actuació.

L’autor Kriekemans, 1968 ens diu ” Fomentar el sentido social. La tarea de la Educacion Social consiste en despertar el sentido de las relaciones entre los hombres, en asignarles un lugar en el orden de los valores y en promover la realización de unas relaciones sociales lo más perfectas posibles”.

Conclusions

Realment, és difícil arribar a una conclusió en un tema tan actual i necessari com és la figura de l’educador o educadora social, en donar resposta a les demandes de la societat actual. Són tants els punts estratègics a cobrir i tantes les necessitats que cada dia sorgeixen i podem inclús dir que altres es transformen, que arribar a una conclusió es força difícil.
Sols dona suport a la postura que ja ha estat analitzada anteriorment, on cada cop més, la figura de l’educador o educadora social és més important. Fa uns anys quan es va introduir aquesta figura dins del sistema educatiu i social del nostre país, atenia a un conjunt de necessitats concretes. Aquestes amb els anys, juntament amb l’evolució de la societat, els nous reptes i les aparicions d’objectes d’estudi, han anat evolucionant i incorporant la figura de l’educador o educadora social en molts més àmbits que en un principi es plantejaren. Així doncs esperem que aquesta figura segueixi evolucionant i donant més suport i solucions a les persones que més ho necessiten la nostra societat.

Gloria Pérez Serrano, “Ahora bien, sea cual fuere el enfoque desde el cual contemplemos la «actividad del educador social», parece evidente que ésta viene determinada, principalmente, por el ámbito social de su trabajo y el carácter educativo de su intervención.”

Webgrafía

Documents Professionalitzadors

Consell General de col·legis d’educadores i educadors socials

http://www.eduso.net/red/ceesc.htm

El paper de l’educador social en la nostra societat

Xavier Cacho

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/208.pdf

El papel de los Educadores Sociales en los Programas de Intervención Socioeducativa

Aina Morey Alzamora

http://www.eduso.net/archivos/IVcongreso/comunicaciones/c11.pdf

El Sistema educativo ante la encrucijada del cambio social

Jose Mª Esteve

http://www.monografias.com/trabajos32/sistema-educativo-encrucijada-cambio-social/sistema-educativo-encrucijada-cambio-social.shtml

El desafio de la educación social

Santiago Yubero Jiménez

Elisa Larrañaga Rubio

http://books.google.es/books?id=cmacfSnYMVEC&pg=PA39&lpg=PA39&dq=educacion+social+y+demandas+sociales&source=bl&ots=RUKBTf_XJF&sig=zo6SWUQzRCODEmJB32sakIueNSs&hl=es&ei=mfkxS_3-G9-g4QbE4KmqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CB8Q6AEwBQ#v=onepage&q=&f=false

Revista de Educación – Ministerio de Educación

Gloria Pérez Serrano

http://www.revistaeducacion.mec.es/re336/re336_01.pdf

La educación y la sociedad

Maria Hortencia Coronel

http://www.correodelmaestro.com/anteriores/2001/agosto/incert63.htm

De nuevo, la educación social

Garcia Molina, J

http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/recensiones/n5_rec_lfc.htm