Introducció

Han estat les diferents aportacions del autors com Foucault, Anitúa, Rivera o Roberto Bergalli, entre molts altres professionals, historiadors, sociòlegs, els que ens aproximen a la realitat del sistema penal actual, tot fent història dels canvis sociopolítics dels darrers segles i dècades, on l’influencia del sistema polític, els canvis socials i les necessitats de avançar dins de la política criminal han generat canvis dins del sistema penal i les seves practiques en l’ execució del càstig com a mesura de control del poder polític i social.

Tot seguint a Foucault, “la penalidad de la encarcelación es rápidamente aceptada como una innovación a perfeccionar, más que a contestar de pies a cabeza. Y así sigue siendo.”, encara queda molt camí per fer des de l’acció socioeducativa dins dels contextos sancionadors, tant aquells amb privació de llibertat con els de medi obert. Des de l’educació social i la seva actuació dins del sistema penal té com objectiu l’acció transformadora de l’individu , la sociabilització, reflexió  i la lluita contra l’exclusió.

Quins son els principals trets de les lògiques del control social i del sistema

penal?

Com a principals trets característics del que anomenem control social, podem distingir principalment el conjunt de estratègies, mecanismes, institucions i sancions establertes, amb la finalitat de promoure i germanitzar el comportament dels individus dins de les normes, valors i models comunitaris dins d’una societat, amb la finalitat d’ensenyar a fer servir uns valors acceptats pel grup i aconseguir una disciplina social. Com a representació principal d’aquesta regulació trobem l’Estat, com a figura de poder, ha de vetllar per a aconseguir aquest propòsits i d’aquest enllaç entre control social i poder l’estat, podrem parlar del sistema penal establert dins de cada societat.

Com a procediments principals del control social identifiquem dos, aquells que operen sobre l’individu amb un caràcter informal, com poden ser la família, l’escola, l’espai laboral i les relacions socials, on els mitjans més importats d’aquest control son les creences, ideologies, religions i educació,  per exemple. En el moment que aquestes instàncies donen errades, son les formals les que entren en acció per mitja de la intervenció dels organismes oficials, mitjançant diferents instruments disciplinaris i sancionadors dins del sistema penal estructurat dins l’Estat.

Al parlar del sistema penal, hem de fer referència al poder legislatiu, en l’ordenació de lleis i al poder executiu per a dur a terme la seva aplicació.

 El sistema penal, garanteix l’aplicació de la normativa i lleis dins d’un estat, encara que no sempre com podem veure dia a dia, amb la certesa o garanties necessàries.

El poder executiu, com a òrgan representant de l’estat de dret i encarregat de fer complir les lleis, necessita de la força per dur el seu encàrrec a terme, així doncs com molts autors fan referència a la potestat que te l’Estat d’executar el seu poder, al igual de la selectivitat del sistema penal i les propostes disciplinaries, tot llegint al professor Bergalli ens diu: “empero el orden social ha de ser mantenido y para ello las sociedades de cualquier género han dispuesto de mecanismos para tal fin”. Esta actuación de la sociedad y el Estado solo será legítima siempre que se realice en un marco legal y de respeto a la dignidad del hombre.”.

Així doncs, des de l’educació social i la pràctica en dins del sistema penitenciari ha d’estar dirigida a la consecució del principals objectius, la reflexió i l’acció transformadora des de el propi individu, la recerca de trajectòries i la defensa dels drets humans.

Quines condicions de possibilitat i quins límits té l’acció socieoeducativa

en els contextos de tancament sancionador?

Les principals possibilitats i límits de l’acció socioeducativa dins dels contextos sancionadors, esdevindran efectives en la relació a la consecució dels seus objectius principals. Aquest objectius com a base de l’acció socioeducativa es centren en la responsabilització per part de l’individu davant la seva infracció, la pròpia reflexió dels fets, implicacions, treballant la seva consciència, i donant l’oportunitat de participar en un procés educatiu que ofereixi oportunitat de canvi, tot treballant el desenvolupament de les seves potencionalitats,  la seva autonomia i la seva vulnerabilitat al sistema penal.

Així doncs, podem observar la gran tasca que des de l’acció socioeducativa s’ha de treballar, començant per establir una relació educador-educant, i la consecució de tasques per a aconseguir l’implicació de l’individu per a la seva integració social, una feina no gens fàcil.

Com en apropa Foucault, “Si las prisiones, si los mecanismos punitivos llegan a transformarse, no será porque se haya introducido un proyecto de reforma en la cabeza de los trabajadores sociales; será cuando, los que tratan con esta realidad, todos ellos, se hayan enfrentado entre sí y con ellos mismos, hayan chocado con callejones sin salida, confusiones, imposibilidad, hayan atravesado conflictos y enfrentamientos, cuando la crítica haya intervenido en lo real, y no cuando los reformadores hayan realizado sus ideas.”

La principal barrera que trobem en l’execució de l’acció socioeducativa com a conjunt d’accións i activitats orientades a la consecució de la reeducació i reinserció social, és la manca de claretat davant dels objectius encomanats, tot depenen de la institució o de l’actor poden ser inclús ambigus i contradictoris.

A aquesta primera limitació li podem afegir la manca de funcions establertes que l’educador/a social a la seva feina dins de les institucions penitenciaries, encara que en els darrers anys s’han patit canvis, i força importants a partir de l’estandardització de funcions a partir del 2011, on s’estableixen funcions específiques i hores assignades per dur les a terme, sense tenir en compte que cada individu necessita un temps diferent per treballar amb ells, els mitjans físics dels que disposa cada Centre per dur a terme les activitats, els recursos humans i materials dels amb els que es poden comptar, i de la necessitat de l’atenció individualitzada per a cada intern.

Així doncs, davant d’aquestes noves directrius d’execució de la tasca socioeducadora per part de la Educació Social Penitenciaria (ESP), és força difícil dur a terme amb qualitat el treball educatiu i socialitzador per a que la persona trobi un lloc propi en l’estructura social que li permeti una reinserció veritable, com comenta l’autor F.del Pozo  “Tras el estudio detenido de la temática en torno a la Educación Social Penitenciaria en España, podemos observar una gran evolución en los fundamentos, la norma y la acción, situándose hoy la vertiente educativa en un lugar privilegiado, a pesar de que aún persisten modelos de intervención con mayor peso en las dimensiones punitivas y terapéuticas… A pesar de los avances y esfuerzos quedan muchos desafíos, tanto para la sociedad, para la Educación Social como para la Institución Penitenciaria, especialmente queda por abordar el principio básico de la libertad y la liberación, revolución que el Modelo Socioeducativo Emergente (MSE) plantea.”

Quins elements diferenciadors podem identificar en la acció socioeducativa

en contextos sancionadors?

L’acció educativa en contextos sancionadors, encara que els objectius principals queden definits i on la recerca de la reinserció social és la clau juntament amb la responsabilització de l’individu, hem de particularitzar que l’acció que es pot dur a terme amb els individus “culpabilitzats” és diferent tot depenen del model dins del sistema penal que és trobi. No és el mateix treballar dins de contextos sancionadors amb privació de llibertat que en mesures no privatives o inclús en desjudicialització. 

En el cas concret del sistema penal juvenil, la privació de llibertat és excepcional i s’ha de resoldre els conflictes sense recorre a procediments judicials, i son dins d’aquest models on la presencia de l’educació social justifica la seva professionalització, on l’educador/a té la responsabilitat davant la part sancionadora de control juntament amb l’educativa.

A nivell de la recerca de diferències dins de l’execució de la pràctica educativa dins dels contextos sancionadors, queda de forma rellevant que les tasques en medi obert no limiten tant com les dutes a terme amb privació de llibertat, donat que son molts més els actors que poden formar part d’aquesta tasca educativa ( associacions, ajuntaments, centres oberts, fundacions, … ) i on els objectius  es poden assolir amb més garantia d’èxit que no pas dins de contextos on la privació de llibertat posa límits tant a nivell de relacions interdisciplinàries com d’hores, espais i recursos per dur a terme el treball socioeducatiu.

Al servei de qui està l’acció socioeducativa en el context sancionador i de

quina manera s’articula?

A grans trets aquesta pregunta és interpretar de diferents maneres. Desprès de llegir i reflexionar sobre les aportacions que molts autors han fet a cas que ens ocupa, podem deixar establert que la professió de l’educador social i l’acció socioeducativa que du a terme dins de contextos sancionadors esta completament al servei del usuari “infractor” o  “penalitzat”, la nostra tasca educativa dins de l’àmbit penal no te sentit.

Si focalitzem la pregunta dins del marc legislatiu, la funció educativa queda recolzada per les orientacions que la Convenció Internacional sobre drets de l’infant, on estableixen les accions que s’han de dur a terme davant la finalitat educativa en matèria de justícia juvenil. En el cas que ampliem aquesta visió dins del marc penal i penitenciari, l’acció socioeducativa queda recolzada com l’instrument fonamental per aconseguir la reeducació i la reinserció.

L’articulació d’aquest serveis socioeducatius dins del marc del sistema penal, esta establert dins de la publicació de diferents lleis, en concret la 1/1979 de 26 de setembre, on defineix l’acció socioeducativa i de reeducació que s’ha de dur a terme dins del tractament penitenciari.

Així doncs, podem concloure que encara que l’acció socioeducativa esta al servei de l’individu i de l’acció grupal, no podem deixar de banda la necessitat de treballar conjuntament i estar al servei d’altres professionals, i de relació amb les entitats, institucions i administracions.

A dia d’avui, s’està treballant força l’adaptació de l’ES en el marc penal, com ens diu José Antonio Morán    “Las propuestas de futuro van dirigidas a regularizar la profesión del educador social en

el campo de la inserción social de personas desadaptadas. Por una parte se realizan propuestas a nivel general haciéndonos eco de la problemática de todo el colectivo de educadores sociales y a nivel particular en lo que hace referencia a su trabajo diario. De esta forma se continuará trabajando en la línea de construir el espacio profesional que debe de tener el educador social.”

Bibliografia

Rivera,I (2005). Cap. I. Elementos para una aproximación epistemologica. I Rivera (coord.) Política Criminal y Sistema Penal. Viejas y nuevas racionalidades punitivas (pp.15-44). Barcelona: Anthropos.

Anitúa, G.I. (2005).Cap. VII. La actual política criminal del Estado español (algunos ejemplos) I. Rivera (coord.) Política Criminal y Sistema Penal. Viejas y nuevas racionalidades punitivas (pp.289-303). Barcelona: Anthropos.

Foucault, M. I d’altres. (1982).Mesa redonda del 20 de mayo de 1978. A Foucault, M. I d’altres. La imposible prisión: debate con Michel Foucault (pp.55-77). Barcelona: Anagrama.

Prof.Dr.Roberto Bergalli. Master Europeo Sistema Penal y Problemas Sociales.[Document en línia].[Data de consulta 6 d’octubre de 2013]

http://www.eco.unlpam.edu.ar/objetos/materias/abogacia/5-ano/sociologia-juridica/aportes-teoricos/Bergalli%20control%20social.pdf

RAMÓN DE LA CRUZ OCHOA. Control social y derecho penal.[Document en línia].[Data de consulta 6 d’octubre de 2013]

http://ilsa.org.co:81/biblioteca/dwnlds/od/elotrdr029/elotrdr029-02.pdf

Roberto Bergalli.  ¿De cuál derecho y de qué control social se habla? .[Document en línia].[Data de consulta 6 d’octubre de 2013]

http://www.ub.edu/penal/control.htm

Francisco José DEL POZO SERRANO y Fanny T. AÑAÑOS-BEDRIÑANA. La Educación Social Penitenciaria: ¿De dónde venimos y hacia dónde vamos? .[Document en línia].[Data de consulta 6 d’octubre de 2013]

http://revistas.ucm.es/index.php/RCED/article/download/41191/39392‎

José Antonio Morán Vega.LA FIGURA DEL EDUCADOR SOCIAL PENITENCIARIO DE MEDIO

ABIERTO.[Document en línia].[Data de consulta 6 d’octubre de 2013]

http://www.eduso.net/archivos/IVcongreso/comunicaciones/c4.pdf