El treball com a activitat social en els nostres dies.

“Aquesta societat nostra és una societat de consumidors i, igual que a la resta del món tal com el veuen i el viuen els consumidors, la cultura esdevé un magatzem de productes previstos per al consum, cadascun competint per la canviant/dispersa atenció dels futurs consumidors a l’espera d’atreure’ls per poder-los retenir per més estona que un simple moment fugaç.”

Bauman,Z (L’educació en un món de diàspores)

Una aproximació breu a cronologia de les aportacions intel·lectuals del sociòleg Polac que va guanyar el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats al 2010, podem recollir un total de cinquanta set llibres i més de cent assajos que a realitzat al llarg de la seva vida. Les seves primeres aportacions sociològiques las va realitzar a partir del 1959 , estudis sobre el moviment obrer anglès, sociologia de la vida quotidiana, i així un conjunt d’aportacions fins la nostra dècada actual.

La seva obra es centra principalment en les repercussions que han sofert els subjectes dins de l’actual societat del consum. El sistema capitalista, la globalització, els moviments migratoris, l’excés d’oferta de productes, han generat un canvi en els processo actuals de socialització, i a la vegada en les noves formes de veure i viure la vida on el principal objectiu és la satisfacció personal i desvinculació dels processos de socialització.

Així doncs, seguint a Bauman, els consumidors fracassats eliminats del joc consumista  son aquells exclosos per la mateixa societat, al no poder accedir a l’adquisició de bens o serveis per cobrir els seus somnis o les seves necessitats, per no poder estar al dia de les noves tendències, per no adquirir una identitat nova cada dia que s’ho proposi, o aquella que cada dia es renova en els medis de comunicació i campanyes de marketing, aquelles derivades directament del mercat laboral i de l’ocupació.

Aquest conjunt se situacions en la modernitat líquida, la manca de l’essència de cultura tradicional, substituïda per la cultura del present , la visió diferent a conèixer, al saber, al treball, i a la vida com a conjunt d’experiències, son les que Bauman identifica i ens apropa per conèixer les necessitats a cobrir en la societat d’avui en dia.

Com diu l’autor Adolfo Vásquez “vivimos bajo el imperio de la caducidad y la seducción en el que el verdadero Estado es el dinero. Donde se renuncia a la memoria como condición de un tiempo post histórico. La modernidad líquida esta dominada por una inestabilidad asociada a la desaparición de los referentes a los que anclar nuestras certezas”,la fragilitat de les relacions, la desvinculació de la societat, els estats transitoris, la mobilització, l’adició a la seguretat, la globalització; bé un conjunt de paràmetres que els podem recollir dins la societat actual.

Desprès d’aquest breu aproximació a la realitat social existent en la nostra societat, el capitalisme i el consumisme als que la societat esta immersa, un dels valors claus és sense dubte el treball, o millor dit l’ocupació.

En les últimes darreres dècades la societat ha evolucionat d’una forma vertiginosa cap al capitalisme extrem. Els inicis del treball com a activitat social a partir del segle XVIII com a factor de socialització i de integració en la societat podem dir que ha evolucionat més en els darrers trenta o quaranta anys, que no pas en els darreres segles passats. Les figures d’aprenents, el treball mecanitzat, el fordisme i les noves tècniques de producció i els nous conceptes de treball com a valor social dels nostres dies, han generat un estat “incert i líquid” en la societat; així doncs actualment el treball com a activitat social s’allunya molt de les primeres estructures de fa uns segles, bé i també de no fa gaires anys, les noves trajectòries professionals, donant lloc a noves formes de participació dins del mercat laboral.

Treball per a joves – problemàtica dels “ni-ni”

En els darrers anys han aparegut uns canvis de valors molt importants, principalment en els joves que van apostar per l’ocupació i guanyar diners que no per a la seva formació i preparar-se per al futur; aquest és el cas del adolescents que varen deixar l’escola i els estudis per incorporar-se al món laboral, principalment dins del sector de la construcció i ara es troben sense feina i sense formació.

Aquest esforç per a la formació, o per el treball s’ha perdut en el nostre mercat laboral, un esforç per formar-se, per a que? Si la realitat actual és que no hi ha feina, o esforç per treballar?, si realment en qualsevol moment poden acomiadar-te. Actualment és difícil trobar l’equilibri entre l’esforç i el guany, o millor dit la inversió en el futur personal.

Davant d’aquesta problemàtica actual que varem parlar a l’anterior PAC, dins de la societat líquida de Bauman i de les seves aportacions sobre el mercat de treball i la “des”ocupació com a problemàtica social trobem al col·lectiu anomenat “ni-ni” ni estudien, ni treballen, amb una situació d’incertesa i desorientació general.

La reconducció d’aquest col·lectiu de joves cap a la formació i especialització tant en àmbits generals com en competències transversals han estat objectiu d’actuació de les polítiques actives de SOC i de les Administracions Públiques. Tot seguin el marc de la UE, és necessària la formació, un nou valor afegit com la formació al llarg de la vida per no perdre el fil de la realitat social i del mercat laboral que avança a un ritme realment vertiginós.

El desocupat/da dels nostres dies

El perfil de la persona aturada com ens referíem fa un anys i la persona desocupada com fem referència en els nostres dies, ha estat objecte d’atribucions molt diferenciades. En les darreres dècades, davant de la protecció social existent en el mercat laboral, l’aturat era víctima d’un desajust o equilibri entre l’oferta i la demanda dels llocs de treball.  A data d’avui aquest mateix subjecte passa a estar identificat culpable de la seva situació, com a resultat del dèficit de formació o qualificació per a dur a terme una feina concreta. Aquesta nova identificació genera una culpabilitat per part del subjecte davant la seva situació personal, amb els trastorns i pèrdua d’identitat com a subjecte prescindible i manca d’integració social. El subjecte es troba en una situació d’incertesa, inseguretat i amb manca d’orientació per a poder reinsertar-se en el mercat laboral.

Aquesta situació dels actuals aturats o desocupats, dona lloc a les accions de les polítiques laborals, d’ocupació i d’inserció.

El paper de l’educació social

Fins als nostres dies, els recursos disponibles des de les polítiques actives d’ocupació han estat l’oferta de cursos de formació per a la reinserció de persones aturades al mercat laboral. És cert, que la realitat actual necessita d’algunes noves propostes com pot ser el incentivar al subjecte a avaluar-se a ell mateix, reconèixer les mancances que limiten la seva reincorporació al mercat laboral i potenciar l’adquisició de nous coneixements i noves tècniques. En aquesta etapa, es clau la presència de l’educació social, donat que el poder aconseguir despertar el interès per a la formació del subjecte no es fàcil.

Aquesta tasca és la que s’està realitzant en la data d’avui per part dels insertors/es de les oficines del SOC, encara que la figura de l’educador/a social seria molt més satisfactòria, donat al perfil de subjecte que s’adreça a aquestes i en l’etapa d’incertesa que es troba. Dins dels cursos de formació ocupacional s’han d’incorporar noves metodologies de formació, per potenciar l’adquisició de competències dels subjectes i per superar l’etapa de culpabilització de la seva situació de persona desocupada.

La realitat actual de les persones desocupades necessita de l’educació social per entendre la seva realitat, per poder potenciar el seu propi interès i entendre la situació actual del nou mercat laboral, de pujar al tren de la formació al llarg de la vida i deixar enrere aquell llocs de feina perdurables fins la jubilació.

Realment és una situació complexa, just restem al començament del canvi de les noves generacions educades per a la formació i aprenentatge continu i on l’educació social pot prendre un paper molt importat el l’acompanyament de les persones en situació de desocupació.

Bibliografia

Adolfo Vásquez Rocca. Modernidad líquida y fragilidad humana; de Zygmunt Bauman a Sloterdijk. Revista Almiar.[Document en línia]. [Data consulta 20 de març de 2012]

http://www.margencero.com/articulos/new/modernidad_liquida.html

Jose Lopez Ponce.Zygmunt Bauman y la educación en un mundo de diásporas[Document en línia]. [Data consulta 20 de març de 2012]

http://www.rizomatica.net/zygmunt-bauman-y-la-educacion-en-un-mundo-de-diasporas/

Alejandro Zúñiga. La modernidad líquida de Bauman. [Document en línia]. [Data consulta 22 de març de 2012]

http://reeditor.com/columna/500/12/cultura/sociedad/educacionla/modernidad/liquida/bauman

Generalitat de Catalunya. Crisi del treball i emergència de noves formes de subjectivitat laboral en els joves. [Document en línia]. [Data consulta 24 de març de 2012]

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/6_estudis10.pdf

Ajuntament de Barcelona. Barcelona formarà i donarà feina a més de 1.500 joves amb fracàs escolar. [Document en línia]. [Data consulta 24 de març de 2012]

http://w110.bcn.cat/portal/site/Educacio/menuitem.d808deccf00d3992a8b7a8b76e424ea0/?vgnextoid=964eb98f7503c210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=ebb5a44d38f04210VgnVCM100000e624e40aRCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES

CNJC. Treball i joves: Què hem de fer per no viure pitjor que els nostres pares? . [Document en línia]. [Data consulta 24 de març de 2012]

http://www.cnjc.cat/documents/memoria-1aagora-jove.pdf