Introducció

El problema més significatiu en l’actualitat és que l’aturat o aturada, en el seu procés de recerca de feina es troba davant d’un món totalment diferent en comparació a fa alguns anys, la manca d’oferta de llocs de feina, la precarització dels sous, les condicions de contractació, l’alt nivell de preparació i formació que demanen les empreses, les repercussions de l’edat de l’individu o l’individua exigit per l’empresa, el canvi radical que suposa acceptar les noves condicions de treball, si és que es donen, com ens diu l’autor  James Petras “Los despidos fuerzan a los trabajadores a buscar trabajos con una remuneración más baja o a agotar sus ahorros y en muchos casos a caer bajo el umbral de pobreza.”, porta en molts casos a la persona a un estat psicològic d’estrès, ansietat, depressió, enfrontaments familiars per davallada del nivell econòmic o l’augment del horari de treball, soledat, baixa autoestima,  aquest estats poden provocar que la persona arribi a desenvolupar alguna actitud extrema com pot donar-se el cas del suïcidi, drogoaddicció, agressivitat, violència de gènere, inclús homicidi, i tot un seguit d’actituds catalogades com a problemes socials.

El Film Rosetta ens apropa aquesta realitat social i com viu la seva dimensió laboral la nostra protagonista, les seves pors, la seva resiliència per trobar feina, les condicions en les que viu i un seguit de puntualitzacions per transmetre’ns la seva realitat.

Per gaudir de tota la informació que ens vol transmetre el film i poder-nos fixar en tots aquells detalls, comentaris ( encara que breus ) i situacions que volen transmetre més d’un sentit, he visualitzat el film un parell de vegades.

 Per dur a terme l’anàlisi tot seguirem els cinc apartats del capítol “El subjecte en la seva dimensió laboral”.

Primer apartat –  Individual i col·lectiu.

Com defineix l’autor Manuel Sanchez Cuesta  ( El hombre como <<Ser-proyecto>> ), “ A la hora de pensar lo que es el hombre hemos de tener en cuenta esos dos esenciales aspectos suyos que son lo biológico y lo cultural.”, amb aquesta definició tan exacta podem ja definir qui és l’home, el que és l’home el podrem definir tot ficant-nos en la seva forma d’existència, supervivència i relació amb el altres esser humans, mitjançant el processo de sociabilització es capaç de generar enllaços afectius i de convivència amb altes essers humans.

L’home com a esser biològic respon als estímuls més primitius de supervivència, però la diferencia amb altres essers es la cultura i educació que fan de l’home un ser amb una previsualització de futur, d’il·lusió,  poder  ser autònom amb les seves decisions davant de les opcions que dia a dia se li presenten a la vida i la capacitat per escollir les que creu més adient amb les seves necessitats o simplement creu que la seva persona s’identifica més amb elles.

Diem de l’home que es un ser condicionat per a la resta de la societat, que l’home esta directament influenciat en el seu ser, per els estímuls que rep del seu entorn i que a mida que creix, aprèn i es socialitza, és capaç de redirigir el seu projecte de vida, el seu projecte de ser com a esser humà. Amb això podem afirmar que l’home està en un projecte constant, i tal com diu l’autor A.Gehlen “ L’home es un esser inacabat”.  El seu projecte personal es un esbós del futur a llarg termini, el futur immediat és el que amb autonomia per a fer-ho és capaç de prendre les decisions que el fan sentir persona, tant amb ell mateix com amb els altres membres amb els que du a terme processos de socialització, tant per sentir-se reconegut de la mirada de l’altre o com per sentir-se segur en si mateix com a persona.

Com és el cas de Rosetta, hi ha moments en la vida del ser humà que el seu projecte personal queda desvirtuat segons les seves relacions personals amb altres persones, encara que el seu nivell d’educació i de formació sigui constant , però el seu nivell d’autoestima no. En aquests moments, perd la seva identitat com a ser amb voluntat pròpia, amb autoavaluació i criteris, quan perd la necessitat de sentir-se protagonista del seu propi projecte de vida o simplement vol redirigir-lo, quan viu amb l’incertesa de qui sóc? O que vull fer?. Roseta vol treballar, vol ser autònoma, vol tenir un treball de veritat, tal com diu en el film, el fet de no trobar-lo, de ser rebutjada, provoca un malestar en si mateixa i unes formes de relació amb els altres i de socialització poc favorables. Fixant-nos en com al llarg del film és relaciona amb el seu entorn, els seus objectes personals ( bossa de cordes amb tot el que necessita, ampolla de bicicleta plena d’aigua de l’aixeta, intercanvis de sabates per botes d’aigua, el obrir i tapar el forat on les guarda, els estris de pesca, els rituals que cada dia du a terme per accedir a la ciutat, etc són repeticions claus que determinen part de la seva conducta individual i lligats a la mancança del seu desig principal, el de trobar feina.

Segon apartat –  El desemparament.

La situació de la nostra protagonista Rosetta, la podem definir com de solitud i precarietat. La desestructuració familiar, el tenir cura de la seva mare alcohòlica , el guanyar diners per a que ella no s’hagi de prostituir, les condicions precàries de la caravana on viuen les dues, generen en la nostra protagonista una situació de desemparament. El moment clau durant el film on podem observar aquest desemparament subjectiu és en el monòleg que ella mateixa pronuncia abans de dormir, partint d’un amic imaginari, potser influenciat per el nou amic Riquet, ella mateixa afirma observacions, per intentar assabentar-se de la realitat, afirma la seva posició subjectiva davant del treball com auxiliar de la libido. Aquesta força que ens transmet de desig per trobar feina, per dur a terme una “vida normal”, ens fa parlar de resiliència.

Tercer apartat –  Producció del llaç social

Per poder definir i ubicar aquesta producció del llaç social , dins de la dimensió subjectiva  en podem fixar directament en el comportament que té Rosetta en el moment que la fan fora de la feina. La desesperació de la protagonista al quedar-se a l’atur, o millor dit al sentir-se “exclosa” del món laboral i on encara que pregunta si és perque realitza malament la feina, acaba desencadenant situacions violentes, donat que deixa de tenir un enllaç laboral i és la feina o millor dir el tenir feina, el que determina la seva funció de benestar i de desig. A aquest tipus de relació també se li denomina “discurs de l’amo”, importa que les coses funcionin més enllà del que li pot passar a cada subjecte.

Quart apartat –  Dimensió Sociocultural

La realitat social que viu i ens descriu Rosetta al llarg del film, el valor que li dona al fet de tenir feina, el de trobar una ocupació estable el podem relacionar directament amb la seva pròpia cultura. Com a qualsevol subjecte, el fet de treballar i poder sentir-se feliç amb un mateix, el poder guanyar diners i sentir-se “util” i valorat dins de la societat actual son uns determinants propis de la cultura i en el cas que ens ocupa de “com” veu el fet de tenir treball la nostra protagonista. La pel·lícula no descriu principalment els enllaços socioculturals, però podem deduir per els diferents arguments, escenes i detalls, que la dimensió social i cultural on s’ubica Rosetta, és solitària, trista, amb manca de projeccions futures i amb risc d’exclusió social, on el treball determina i es configura com a llei social. Una de les principals puntualitzacions que omplen d’energia i de resiliència a Rosetta és el fet de no voler acabar , tal com diu ella“ no caere en el hoyo” com la seva mare, de la mateixa forma, a la recerca de una vida normal “Me llamo Rosetta, he encontrado un trabajo, me he hecho un amigo, llevo una vida normal, no me caeré en el hoyo.”

Cinque apartat –  Dimensió laboral

El desemparament subjectiu que viu Rosetta com a conseqüència de la manca d’ocupació, és la tercera dimensió que analitzarem com a conjunt de la intersecció de la dimensió subjectiva i la sociocultural, en el moment com és el cas de la nostra protagonista per a incorporar-se o “no” dins del mercat laboral, el com dur a terme aquesta incorporació, les pròpies vivències i desencadenants que té sentir-se exclosa del món laboral i el conjunt d’incidències que poden arribar a generar aquesta situació d’exclusió social dins la cultura europea i capitalista.

Durant el film podem observar que Rosetta té l’atenció centrada en ella mateixa, i és durant el període d’incorporació a la pastisseria en el moment que rep la formació on presta l’atenció necessària i obeeix les ordres. És aquest enllaç laboral el que ha permés la relaxació de Rosetta, el prestar atenció a altres persones i a les normes que li estan establertes, de la mateixa manera que actua en el moment que ocupa el nou lloc de treball dins del “puesto” de gofres.

Com podem veure al llarg del film, ha estat l’enllaç laboral el que ha mantingut les tres dimensions lligades, encara que per breu temps en cada un dels casos.

Bibliografia

Manuel Sánchez Cuesta. El hombre como «ser-proyecto», objeto formal de la antropología filosófica. Universidad de La Rioja .[Document en línia].[Data consulta 20 de abril de 2012]

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2143889

Octavio Maza.LA DIMENSIÓN SUBJETIVA DE LA PRECARIEDAD LABORAL.[Document en línia].[Data consulta 20 de abril de 2012]

www.amet.uady.mx/?dl_name=MAZA_OCTAVIO.pdf

Consell General de col·legis d’educadores i educadors socials.Documents Professionalitzadors.

[Document en línia].[Data consulta 22 de abril de 2012]

http://www.eduso.net/red/ceesc.htm

Vega Funes Martínez. El deterioro psicológico en los desempleados. [Article en línea].[Data consulta 22 de abril de 2012]

http://www.sappiens.com/castellano/articulos.nsf/Psicolog%C3%ADa/El_deterioro_psicol%C3%B3gico_en_los_desempleados/EE3C3E9050058CFC41256B950044E7B9!opendocument

Portal de la Educación Social.EL EDUCADOR Y LA EDUCADORA SOCIAL EN EL ESTADO ESPAÑOL: UNA CONCRECIÓN DE SU TRABAJO. [Document en línia].[Data consulta 22 de abril de 2012]

http://www.eduso.net/