El cas “M” – Pilar Verdaguer

La aportació que ens apropa Pilar des de la realitat d’Insercoop, és un dels milers de casos que podem trobar a la realitat social actual. Joves que per diferents situacions ( socials, familiars, personals,…) entren dins del risc d’exclusió degut al fracàs escolar i a una identitat personal que per algunes circumstancies concretes els allunya de la possibilitat de formar part del mercat laboral.

Al llarg de la seva aportació podem observar la postura i la forma d’actuar del professional que du a terme l’orientació, quina és la seva intervenció educativa i com és capaç d’atreure l’atenció de “M”. 

Tot seguint les pautes d’intervenció, el professional aconsegueix que “M” pugui entreveure, pensar de nou el lloc que ocupa dins de la societat i possibilitar el fet de que prengui consciència i repensar la seva pròpia situació. De la mateixa forma incentiva a “M” a aclarir els seus enllaços socials.

Com a determinant clau d’aquesta orientació i acompanyament en la consecució d’objectius em de tenir present que per aconseguir aquest objectiu en un subjecte sempre és necessària la presència d’un altre subjecte, en aquest cas el professional.

Amb la aproximació voluntària de “M” als serveis d’orientació dins de la plataforma PEI on treballen conjuntament onze entitats, i on l’objectiu principal és millorar els itineraris professionals de joves entre 16 i 21 anys sense la ESO, el pas principal s’ha aconseguit, la voluntat de “M” de canviar la seva realitat. Així doncs, el professional facilita a “M” un procés d’elecció personal del seu propi desig, el que li agradaria fer?, en que li agradaria treballar?, a la vegada treballa el concepte del llaços que actualment té el subjecte amb la seva realitat.

Com diu l’autora Rosa Rodríguez “Quan una persona demanda un servei d’orientació, d’antuvi ve amb l’expectativa de trobar resposta a una preocupació vital: trobar una feina o millorar la que té. Aquesta és una de les primeres barreres emocionals que ha de vèncer l’orientador/a: fer conscient a la persona demandant que primer cal fer un diagnòstic de la seva ocupabilitat, posteriorment haurà de marcar-se objectius, elaborar un projecte i traçar un itinerari a seguir. Tot això, és clar, amb el suport, tutorització i seguiment del professional.”

Com a elements principals dins de la dimensió subjectiva de la intervenció en orientació vocacional, el professional treballa mitjançant les primeres entrevistes el desig, amb el que li agradaria fer a “M”.

Un altre element que ens queda reflexat és l’inconscient de “M”, la forma en que parla de si mateix, del que creu que és, de com viu. Gràcies al vincle que el tècnic professional estableix amb “M”, principalment escoltant totes les seves aportacions i la disposició que té per trobar feina, aprofita la confiança del subjecte per proposar-li la formació en un curs per poder treballar com a monitor del lleure, mecanisme d’identificació que aprofita el professional per localitzar una il·lusió del subjecte i amb la que poder avançar.

El professional aprofita aquestes aportacions de “M” on és capaç d’evaluar la seva situació personal, formació, tipus de treball que li agradaria, limitacions de formació específiques, per fer-la conscient de la seva pròpia situació laboral, aconseguint la pròpia implicació de “M” en la gestió del seu itinerari d’inserció.

És en el moment de les pràctiques d’empresa en el Centre Obert, on “M” trova els primers conflictes amb la resta de companys de l’organització, per no complir unes normes internes, i és on el professional detecta la mancança de límits en la seva educació / formació.

Com ens aporta Pilar al llarg de la seva exposició d’aquest cas real, on al llarg de més de quatre mesos es treballa amb “M”, el subjecte troba un enllaç amb el professional que dur a terme el seu acompanyament i orientació. Aquest procés de construcció-deconstrucció-reconstrucció que arriba a realitzar “M” de la seva forma de viure i veure la realitat, és converteix en un “trobar” la seva pròpia identitat, el tornar a viure amb els pares, el voler aconseguir trobar una feina, el voler tornar a fer pràctiques, el acceptar la realitat que l’envolta i la necessitat del canvi per poder entrar a formar part del mercat laboral, així doncs el principal objectiu treballat és assolit on el procés és la part més important i no la seva finalitat.

El treball del professional ha estat un tot un èxit en la particularitat dels canvis de “M” envers a la realitat que l’envolta, i la elecció pròpia dels elements vocacionals.

Responsabilitat Pública – Violeta Nuñez

La realitat actual de la taxa de desocupació entre joves és realment alta. Com a aportació pròpia del Centre Ocupacional on treballo, la demanda de formació entre joves ha estat més alta aquest any. Perfils de subjectes en atur, provinents d’altres sectors del mercat laboral com és el de la construcció volen redirigir el seu futur professional en altres àmbits del sector serveis com és el la informàtica i comunicacions en el nostre cas concret.

Com hem pogut observar en la primera part del vídeo,  la companya Marta Canyelles (SOC), en ha aportat unes dades de la taxa d’atur entre joves força elevada, subjectes principalment amb una formació inicial baixa, donat que molts d’ells no van acabar la ESO. Actualment al Centre estem realitzant uns cursos orientats per a aquest col·lectius de joves menors de 30 anys i sense cap tipus de titulació, cursos fomentats per el SPE i la Fundació Tripartita.

Actualment son moltes les polítiques actives que des de el SOC es duen a terme per a la reinserció al mercat laboral d’aquest perfils més joves, incentivant la col·locació en altres sectors mitjançant processo de formació ocupacional, escoles taller i plans d’ocupació. Com en diu Marta i després en ho corrobora Violeta Nuñez,  la manca de coordinació entre les diferents entitats de l’administració pública, administracions locals, entitats i serveis d’ocupació disminueixen la efectivitat d’aquestes polítiques actives. Una de les principals preocupacions que té el SOC i el SPE és que l’Administració Pública no arriba als joves, no hi ha forma de poder contactar-los a no ser que siguin ells que acudeixin a Oficines de Treball del SOC o a altres Serveis Socials. Violeta Nuñez en la seva aportació en primer lloc ens parla de les tensions que existeixen entre les polítiques d’ocupació sempre preocupades per les estadístiques en percentatges i d’altra banda els professionals de l’educació social o agents socials que treballen per trobar oportunitats d’inserció.

Un dels dilemes que presenta Violeta és el “com” poder accedir als joves, com motivar-los per poder treballar amb ells la creació d’un futur, aproximant el riscos que apareixen en el moment que des de les accions polítiques es potència aquest control poblacional d’un col·lectiu que presenta riscos d’exclusió, o com ella millor diu, presenta un problema social. Davant dels riscos que apareixen en l’aplicació del control des de el mecanismes polítics més son les tensions que apareixen entre aquest col·lectius i els professionals, com a repercussió directa de la manca de coordinació de l’administració i  de la responsabilitat pública i dels seus mecanismes per a dur a terme aquest control.

Uns dels principals problemes que ens defineix Violeta amb la manca de coordinació i de la responsabilitat és com ella en diu, “instancias que tienen competencias en cargos diferentes” , interferint així en la realitat final de la política activa i minimitzant resultats efectius.

Davant de la problemàtica del jovent, la manca de llocs de feina, les dificultats per reincorporar-se al mercat laboral, aprendre altres professions, la responsabilitat pública ha de trobar altres mecanismes per apropar-se i gestionar deixant de controlar i de portar a terme un seguiment permanent sobre els joves. Com a proposta de canvi, proposa la creació d’un espai per intercanviar informació de les necessitats d’aquest subjectes i dur a terme a partir d’aquesta realitat unes polítiques socials que si afavoreixin a aquest col·lectiu i siguin molt més efectives que les que des de una direcció política son posades en marxa indiscriminadament, amb un control exhaustiu sobre un col·lectiu poc disposat a ser controlat i dirigit dins la societat actual de la modernitat líquida i la satisfacció immediata ( Z.Bauman).

Bibliografia

Violeta Núñez.MÁS ALLÁ DE LA DICOTOMÍA «ENSEÑAR VS ASISTIR».[Document en línia].[Data consulta 17 de maig de 2012]

http://mayeuticaeducativa.idoneos.com/index.php/Educar_vs._Asistir

Rosa Rodríguez Gascons.L’anàlisi de l’ocupabilitat i el projecte professional: elements claus en un procés d’orientació».[Document en línia].[Data consulta 17 de maig de 2012]

http://www.educaweb.com/noticia/2005/11/21/analisi-ocupabilitat-projecte-professional-elements-claus-proces-orientacio-1873.html

Marta Colomer i Camon i Anna Fló i Esteve.Proposta metodológica d’inserció laboral per a joves.[Document en línia].[Data consulta 17 de maig de 2012]

http://acciosocial.org/wp-content/uploads/2010/11/guia-joves-completa_baixa.pdf