Introducció

“És necessari atendre les famílies perquè, des d’un pensament estrictament preventiu, invertir en  famílies és una prevenció de conflictes i disfuncions familiars i individuals. Atendre i donar suport a les famílies és assegurador d’una infància protegida, ja que a més possibilita la detecció de situacions de fragilitat en la infància que es poden convertir en maltractament i/o negligència greu.”

Carmina Català

Amb aquesta breu aportació de C.Català, podem començar a treballar i desenvolupar el marc existent avui en dia dins la nostra societat referent a la relació entre família-escola, i el paper que des de l’Educació Social és necessari incentivar per treballar conjuntament amb Centres d’ensenyament per i donar resposta a aquestes necessitats d’aproximació i treball conjunt.

La “Família” actual i la intervenció educativa.

Les darreres quatre dècades han marcat un abans i un després davant del concepte i concepció, tal com ho entenem de “família”, en quaranta anys la nostra societat ha sofert més canvis, avanços, innovacions, i noves formes de viure i entendre la realitat que no pas en deu segles enrere. Son molt els autors que ens apropen les seves particular visions sobre la realitat actual de la definició de “família” del segle XXI. 

Abans de parlar pròpiament de la “família”, i per entendre les transformacions que han hagut en els darrers anys, ens aproximarem a la realitat de la nostra societat actual, tot seguint les aportacions de Bauman, sobre la modernitat líquida i els nous conceptes que introdueix a les ciències de l’educació, sociologia, economia, política, aproximant la realitat de la nostra societat actual i de les relacions intrapersonals i interpersonals que estan evolucionat entre els subjectes dins de les col·lectivitats, destacant la recerca de la identitat com la tasca principal del subjecte dels nostres dies.

Dins dels seus estudis orientats a la modernitat, a la societat, als canvis que el sistema capitalista arrelat a l’Europa del segle XX estava transformant les societats, el “modus-vivendi” del subjectes, els valors, l’allunyament de les cultures tradicionals, i als darrers dies d’aquesta època actual les formes d’entendre, viure i relacionar-se en societat, dins d’aquest conjunt de canvis trobem l’eix del nostre treball, la família. La transició d’una modernitat sòlida a una altre líquida, que com l’autor diu “ ofereix una llibertat fins a un grau mai no vist, completament inconcebible en qualsevol altra societat que coneguem”,  una modernitat liquida on la diversitat, les estructures socials, les relacions ja no perduren el temps necessari per solidificar-se; on les eleccions individuals prenen la iniciativa per a poder satisfer els propis desitjos.

Tot seguint a Bauman i contrastant opinions amb altres autors, la realitat del segle XXI és que la societat ha sofert un canvi, una evolució i la seva repercussió ha estat de forma directa a la familia i a l’educació i escola, com diu Angeles Martinez, “El papel de la familia ha ido evolucionando con la incorporación de la mujer al mundo laboral y con otros cambios de diversa índole, sobre todo política y económica. Esta ha pasado de ser la encargada única y exclusiva de la formación de los hijos e hijas, a delegar en la escuela parte de esta tarea. Estos cambios de la sociedad actual son rápidos y profundos. La complejidad, cada vez mayor, demanda una nueva visión educadora de la familia y la escuela, lo que exige su compromiso para trabajar unidas en un proyecto común.”. Son molts els factors que han intercedit en les noves formes d’estructures socials, de relacions i d’estructures familiars molt allunyades dels primer conceptes com ens defineix Watzlavick, i ens apropa C.Català ; la incorporació de la dona al mon del treball, la globalització, la mundialització, els moviments migratoris arreu del planeta, les relacions inter i multiculturals, i com diu Diana Priegueademás de cambios en el ámbito tecnológico y económico, impulsan la emergencia de formas, estructuras y prácticas familiares que, poco a poco, van ganando terreno y aceptación en la nueva coyuntura social. En esta misma línea Vidal (2007) es claro cuando afirma que la aparición de nuevas formas de familia responde a las transformaciones del mundo actual, a la globalización y al multiculturalismo.”, així que les necessitats socials dels nous nuclis familiar han evolucionat i demanen noves formes de ser ateses per la nostra societat actual, tal com diu Carme Capdevila, Consellera Consellera d’Acció Social i Ciutadania durant la legislatura de 2008,  fins fa poc els temps i els horaris de la vida de les famílies s’estructuraven entorn de la jornada laboral de l’home, actualment la diversitat dels nuclis de convivència, la seva reorganització en funció del mercat de treball, la incorporació progressiva de les dones al mercat laboral formal, entre altres factors, han modificat aquesta estructura, cosa que afecta directament la relació de les famílies amb la societat. En aquest context, moltes mares i pares veuen amb preocupació les dificultats que tenen per compaginar els temps laborals amb els familiars i poder fer un seguiment adequat de les seves filles i fills. És per això que el Departament d’Acció Social i Ciutadania té la ferma voluntat de treballar per una estratègia de futur que millori la qualitat de vida de les famílies, no des de la intromissió en la vida familiar sinó des de la modificació de les pautes socials, d’un bon ús i gestió dels temps, en la construcció d’espais de convivència que facin possible una bona sostenibilitat social.

Aquesta realitat d’acció social, es materialitza tal i com ens apropa C.Català en el Programa municipal per a les famílies que aborda l’atenció a les famílies a partir de cinc grans dimensions que identifiquen i assenyalen els temes clau, que corresponen a les cinc grans línies estratègiques, desenvolupades en setze objectius operatius i que es concreten en 52 accions. Aquestes noves polítiques socials son enfocades a les noves necessitats socials del conjunt de tipologies i d’estructures “familiars” que en els nostres dies conformen el conjunt de la societat que ens envolta i amb la que hem de treballar, en el nostre cas concret l’educació.

Parlar de “família” en la nostra realitat social actual no es gens fàcil. Hem deixat enrere la tipologia “típica” de família per donar pas a altres conjunt d’individus que s’allunyen bastant de les primeres definicions com les aportades per Levi-Strauss (1949), on identificava tres característiques bàsiques, el seu origen en el matrimoni; la seva composició: el marit, la muller i fills nascuts en el matrimoni i altres ascendents i col·laterals; i uns vincles: legals, drets i deures i obligacions econòmiques i religioses, drets i prohibicions sexuals i vincles emocionals.  Carme Valdivia, ens apropa en el seu estudi sobre la realitat familiar de la nostra societat, que Bilbao A. (2002) va catalogar més de 56 formes de ser família, el que dificulta recollir-les totes en una sola definició.

Els grans canvis en les estructures familiars es van donar gràcies a la democràcia lliberal i al reconeixement  d’igualtats entre homes i dones, els nous models socioeconòmics, la globalització com diu Bauman i la realitat de la modernitat líquida tal i com la defineix, han donat lloc a la diversificació d’estructures familiars, i com es refereix C.Català, “Les transformacions familiars porten a noves construccions de grups familiars, a nous vincles familiars, i a considerar noves maneres de viure la família segons cada subjecte. L’emergència de nous rols i formes familiars ens obliga a considerar formes de familiaritat noves i maneres de «ser família» noves i diferents.”. En el cas concret de l’educació, hem de tenir en compte la realitat del esser humà, els vinclés afectius i els models de referència,com ens diu Carmina “L’entorn més proper a l’individu és el seu grup familiar. És el context adult familiar que li aporta suport, afecte i referències socials bàsiques. La família és un sistema en el qual l’individu es conforma com a subjecte. L’estructura de la personalitat depèn de la qualitat i la intensitat dels vincles que s’estableixen en els primers anys de vida.”, tot seguint les seves aportacions, els aspectes i dimensions més importants de la “família” i que comparteixen entre totes les formes diferents d’unitats familiars és la seva pròpia estructura, les seves regles, els seus propis processo i el sistema de creences i d’entendre el món.

L’actualitat de la nostra societat, dona lloc a “famílies” cada cop més reduïdes, disminuint el nombre de fills per una banda, donat per les estructures actuals de les societats capitalistes i per una altre per l’autonomia de les persones grans a mantenir-se en la seva residència particular. Encara que les famílies bi parentals o famílies nuclears segueixen sent la forma més habitual, en els darrers anys les famílies monoparentals, producte de les separacions i divorcis conjugals, han estat en augment.  Aquesta situació dona lloc a un nombre creixent d’infants i adolescents que passen etapes a càrrec d’un sol progenitor, i que en algun moment convisquin al costat d’una nova parella del seu progenitor, dins del que identifiquem com a famílies reconstituïdes.

Aquestes noves particularitats de cada “família” donen lloc a diferents possibles problemes específics derivats de la modalitat de la seva estructura en particular i de les relacions i vincles entre els membres que la conformen; tot seguint l’informe del Departament d’Acció Social i Ciutadania ( 2008), l’augment de la diversitat familiar exigeix una atenció més gran a l’emergència de riscos nous, associats ja no sols a les desigualtats de classe –pròpies de les societats industrials–, sinó també a les característiques de l’estructura familiar i als processos familiars que s’hi desenvolupen. En els nous escenaris, aquestes mares i pares sols amb fills i filles experimenten noves necessitats i problemes, com ara situacions de solitud i baixa autoestima a la qual es veuen abocades quan la separació ha estat forçada per la seva parella, situacions de precarietat econòmica provocades per la desaparició d’una font d’ingressos familiars, l’ajustada capacitat adquisitiva dels seus salaris o d’impagament de pensions alimentàries per als fills i filles, situacions de discriminació al món del treball com a conseqüència de la negativa o el recel empresarial a contractar o promocionar mares i pares que encapçalen famílies monoparentals, prejudicis socials vers les seves famílies, insuficiència dels ajuts i serveis socials de suport, etc (Almeda, 2004).

Així doncs com podem observar parlar de “família” dins del marc actual de la nostra societat no es gens fàcil, son moltes les particularitats de cada cas en concret i Les transformacions familiars porten a noves construccions de grups familiars, a nous vincles familiars, i a considerar noves maneres de viure la família segons cada subjecte. Els nous rols i formes familiars ens obliga a considerar formes de familiaritat noves i maneres de ser “família” noves i diferents.(C.Català)

 Aprofitant les aportacions de Antoni Vidal i Teixidó, “Així, doncs, dins aquest nou panorama convivencial també hi podem incloure des dels vincles de parentiu col·lateral, fins a una relació estable de simple amistat o coneixença, i sempre sota l´acord de l´ajuda recíproca. Els canvis en l´estructura familiar no modifiquen en cap cas la funció protectora de la família, al marge de si el nucli dur familiar conviu plegats, en un mateix domicili, o en diferents habitatges.”  , podem donar per tancada aquesta breu aproximació a la realitat de la “família” del segle XXI i donar pas a la implicació de la “família” dins de l’educació i de la socialització familiar.

Nous estils educatius que generen les noves famílies i la seva rellevància alhora de plantejar propostes educatives amb el nucli familiar.

La realitat social esdevé clau per a plantejar i donar resposta a les noves necessitats dins de l’àmbit educatiu d’infants, adolescents, adults i sense oblidar-nos del pares, mares i tots aquells subjectes inclosos en el nucli familiar o de proximitat a ell. L’educació és la clau de progrés de la nostra societat actual i és per això que les polítiques públiques han de donar resposta a tot el col·lectiu.

Les famílies ocupen un paper cabdal en l’educació dels fills/es, ja sigui per acció o per omissió.

En el curs del que es coneix com a “socialització familiar”, els infants interioritzen coneixements i desenvolupen valors i actituds davant de la vida. Aquests coneixements, valors i actituds són el producte d’estímuls múltiples. Departament d’Acció Social i Ciutadania ( 2008), així doncs les famílies han de ser el centre d’atenció i incloure la seva participació activa dins de l’espai educatiu. C.Català   defineix que amb la família l’individu es configura d’una determinada manera de «ser» en el món, i a partir d’aquesta visió del món l’individu se socialitza i s’estructura com a persona.

Així doncs la participació de les “famílies” es clau, com ens apropa Pedro Nuñez “La participación de las familias es, una vez más, un punto esencial en la integración y óptimo desarrollo de estos menores, por lo que la especial atención a las mismas se presenta como un elemento definitivo.”, és necessari incentivar les activitat dirigides a pares i mares dins del centre, activitats extraescolar per a la participació activa de tots els membres de la “família”. Actualment aquest conjunt d’activitats i inclusió de la “familia” dins dels Centres educatius l’estan portant a terme les AMPA, com per exemple “ el Taller de Pares i Mares”, “ Col·loquis amb Policia Local”, “ Internet Infantil”, encara que en els darrers anys, per motius de retallades han estat disminuint les seves accions per manca de recursos, “L´Estat espanyol és un dels països de la Unió europea que destina menys recursos per a la família i per tant, com a contrapartida, aquesta és la que ha de suplir la major part de les funcions assistencials.” Antoni Vidal.

Potenciar els vincles entre el Centre educatiu i la “família” es prevenir, tal com ens diu C.Català, i de la necessitat de crear espais d’orientació i consulta familiar especialitzada. És una funció primordial dels professionals de l’àmbit social, psicològic, de la salut i educatiu conèixer aquestes etapes tan importants per a les transicions familiars i atendre-les per higienitzar el grup familiar i també per prevenir, aquesta realitat dona lloc a la necessitat de potenciar la relació, i on les polítiques públiques entre en joc per a donar recolzament a l’Estat de Benestar que ha estat, és i ha de ser la base per a la socialització, l’educació i el progrés dins de la nostra societat i aquesta la nostra funció com a Educador/es Socials.

Bibliografia

Adolfo Vásquez Rocca. Modernidad líquida y fragilidad humana; de Zygmunt Bauman a Sloterdijk. Revista Almiar.[Document en línia]. [Data consulta 15 de octubre de 2012]

http://www.margencero.com/articulos/new/modernidad_liquida.html

Jose Lopez Ponce.Zygmunt Bauman y la educación en un mundo de diásporas[Document en línia]. [Data consulta 15 de octubre de 2012]

http://www.rizomatica.net/zygmunt-bauman-y-la-educacion-en-un-mundo-de-diasporas/

Pedro Núñez Morgades.FAMILIA, ESCUELA Y ENTORNO SOCIAL

[Document en línia].[Data consulta: 15 de octubre de 2012].

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2047049

Carmen Valdivia Sanchez. La familia: concepto, cambios y nuevos modelos.[Document en línia].[Data consulta: 15 de octubre de 2012].

http://www.upcomillas.es/redif/revista/Deusto.pdf

Diana Priegue Caamaño. La educación y la integración social de las familias inmigrantes. Un programa centrado en la participación. [Document en línia].[Data consulta: 16 de octubre de 2012].

http://www.accionfamiliar.org/…/DOC_03_08.Diana_Priegue.ACCESIT.pdf

Angeles Martinez. El papel de la familia y la escuela en la educación actual.[Document en línia].[Data consulta: 15 de octubre de 2012].

http://www.primaria.profes.net/puntovista2.asp?id_contenido=48963

Antonio Bolívar. La participación de las familias: nuevas percepciones y realidades

[Document en línia].[Data consulta: 15 de octubre de 2012].

http://www.educacion.gob.es/revista-cee/pdf/n4-bolivar-botia.pdf

Pau Marí-Klose, Carme Gómez-Granell. Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància.

[Document en línia].[Data consulta: 15 de octubre de 2012].

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Families/21tempsfamilies/Tempsfamilia.pdf

Català, C. (2008) per què és necessària l’atenció a les famílies a Barcelona Societat: revista de coneixement i anàlisi social, nº15.

http://w3.bcn.es/fitxers/observatorisocial/barcelonasocietat15.481.pdf

Comas, D. (2008) Noves famílies i polítiques públiques. La situació a Catalunya. (disponible a l’aula)

Marí-Klose, P. et al (2008) La reorganització del temps de la vida quotidiana a les llars catalanes amb fills i filles adolescents a Barcelona Societat: revista de coneixement i anàlisi social, nº15.

http://w3.bcn.es/fitxers/observatorisocial/barcelonasocietat15.481.pdf

Pedone, C. (2008) D’Equador a Catalunya: la gestió de la vida quotidiana de les famílies migrants a Barcelona Societat: revista de coneixement i anàlisi social, nº15.

http://w3.bcn.es/fitxers/observatorisocial/barcelonasocietat15.481.pdf

Piella, A. (2006) Familias y parientes: referentes identitarios y puentes culturales. (disponible a l’aula)

Vidal, A. (2002) Canvis i evolució en la família catalana a revista digital d’informació i investigació social.

http://cv.uoc.edu/DBS/a/materials/portada/forum/articles/canvis.html