Una aproximació a Zigmund Bauman.

“Els reptes de l’educació a la modernitat líquida”

Introducció

“Aquesta societat nostra és una societat de consumidors i, igual que a la resta del món tal com el veuen i el viuen els consumidors, la cultura esdevé un magatzem de productes previstos per al consum, cadascun competint per la canviant/dispersa atenció dels futurs consumidors a l’espera d’atreure’ls per poder-los retenir per més estona que un simple moment fugaç.”

Bauman,Z (L’educació en un món de diàspores)

Una aproximació breu a cronologia de les aportacions intel·lectuals del sociòleg Polac que va guanyar el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats al 2010, podem recollir un total de cinquanta set llibres i més de cent assajos que a realitzat al llarg de la seva vida. Les seves primeres aportacions sociològiques las va realitzar a partir del 1959 , estudis sobre el moviment obrer anglès, sociologia de la vida quotidiana, i així un conjunt d’aportacions fins la nostra dècada actual.

A partir del anys 80 i a principi dels 90, Bauman orienta les seves obres a analitzar les relacions socials, consumisme, classe socials, globalització, la modernitat i post modernitat, la burocràcia i l’exclusió social entre altres conceptes que desvetllen canvis a la nostra societat actual.

Els nous conceptes que introdueix a les ciències de l’educació, sociologia, economia, política, son els de “modernitat sòlida i líquida”, aproximant la realitat de la nostra societat actual i de les relacions intrapersonals i interpersonals que estan evolucionat entre els subjectes dins de les col·lectivitats, destacant la recerca de la identitat com la tasca principal del subjecte dels nostres dies.

Des de les seves primeres aportacions, els seus projectes i estudis estaven orientats a la modernitat, a la societat, als canvis que el sistema capitalista arrelat a l’Europa del segle XX estava transformant les societats, el “modus-vivendi” del subjectes, els valors, l’allunyament de les cultures tradicionals, i als darrers dies d’aquesta època actual les formes d’entendre, viure i relacionar-se en societat. La transició d’una modernitat sòlida a una altre líquida, que com l’autor diu “ ofereix una llibertat fins a un grau mai no vist, completament inconcebible en qualsevol altra societat que coneguem” [1],  una modernitat liquida on la diversitat, les estructures socials, les relacions ja no perduren el temps necessari per solidificar-se; on les eleccions individuals prenen la iniciativa per a poder satisfer els propis desitjos.

“Els reptes de l’educació a la modernitat líquida”

La modernitat líquida que ens apropa Bauman, és el reflexa de la nostra societat actual, una societat basada en la diversitat, en el consumisme extrem, en la pèrdua de valors, on el esser humà perd el sentit de pertinència social i es torna independent, a la recerca de la llibertat individual, una societat que té dificultats per conservar la seva forma, una societat d’incertesa, d’inseguretat, una societat líquida.[2]

La seva obra es centra principalment en les repercussions que han sofert els subjectes dins de l’actual societat del consum. El sistema capitalista, la globalització, els moviments migratoris, l’excés d’oferta de productes, han generat un canvi en els processo actuals de socialització, i a la vegada en les noves formes de veure i viure la vida on el principal objectiu és la satisfacció personal i desvinculació dels processos de socialització.

Aquesta modernitat líquida a la que ens fa referència Bauman és la figura del canvi i la transitorietat de la societat, a diferència del sòlids que perduren i conserven les seves formes, com les societats d’unes dècades enrere, l’actual perd la seva forma, es transforma constantment dins la societat, en la seva fluïdesa constant trobem la diferència.

Com diu l’autor Adolfo Vásquez[3] “vivimos bajo el imperio de la caducidad y la seducción en el que el verdadero Estado es el dinero. Donde se renuncia a la memoria como condición de un tiempo post histórico. La modernidad líquida esta dominada por una inestabilidad asociada a la desaparición de los referentes a los que anclar nuestras certezas”,la fragilitat de les relacions, la desvinculació de la societat, els estats transitoris, la mobilització, l’adició a la seguretat, la globalització; bé un conjunt de paràmetres que els podem recollir dins la societat actual.

Segons Bauman, la modernitat líquida en apropa a la recerca constat, al consumisme diari per trobar la felicitat, a que els subjectes es mouen per la seducció d’un món de renovació, un món en que es poden viure nombroses vides, la pèrdua de la identitat pròpia i el poder adquirir una nova cada cop que el subjecte desitgi per poder viure al dia i no ser exclòs d’una societat que avança a velocitat de vertigen, entre l’economia i les noves tecnologies de les comunicacions.

Així doncs, seguint a Bauman, els consumidors fracassats eliminats del joc consumista  son aquells exclosos per la mateixa societat, al no poder accedir a l’adquisició de bens o serveis per cobrir els seus somnis o les seves necessitats, per no poder estar al dia de les noves tendències, per no adquirir una identitat nova cada dia que s’ho proposi, o aquella que cada dia es renova en els medis de comunicació i campanyes de marketing.

Aquest conjunt se situacions en la modernitat líquida, la manca de l’essència de cultura tradicional, substituïda per la cultura del present , la visió diferent a conèixer, al saber, al treball, i a la vida com a conjunt d’experiències, son les que Bauman identifica i ens apropa per conèixer les necessitats a cobrir en la societat d’avui en dia. Conceptes molt propers a l’educació d’un nou tipus de societat que necessita ser reconduïda. Com diu l’autor “ El hombre de la sociedad líquida es, en definitiva un sujeto más autónomo, pero solitario; pretende relacionarse, pero eso le ocasiona pánico por lo que pueda implicarle para su condición de liviandad, y su amor por el prójimo, uno de los fundamentos de la vida civilizada y de la moral de Occidente, se ha traducido en temor a extraños, xenofobia, etcétera.”  (Vespucci, 2006.).

L’educació a la modernitat líquida de Bauman

Una de les principals aproximacions de l’educació segons Bauman, és que esta relacionada amb el sistema capitalista actual. La globalització i el consumisme han generat que el subjecte actual desitgi adquirí coneixements el més aviat possible i de la forma més fàcil.

Encara que ens trobem a la societat del coneixement i a l’era de les noves tecnologies, on els subjectes estan envoltats contínuament de dades i d’accés a la informació, cada cop les aspiracions a conèixer i aprendre son menors. L’educació de la nostra època és es comença a valorar com un bé de consum i no com un procés de creixement personal per adquirir valors, història i aptituds i entendre la vida des de uns altres punts de vista.

Una puntualització que ens aporta Bauman, és que tant centres escolar de grau superior com les universitats actualment s’han transformat en els refugis temporal del joves davant la por de l’accés al mercat laboral; la desocupació, l’atur, i la manca de possibilitats d’accedir a trobar feina, fan que el joves cada cop triguin més en incorporar-se al mercat laboral; un mercat laboral que també s’ha tranformat, queden enrere els lloc amb contracte indefinit, on joves entraven d’aprenents i sortien de oficials, treballs que duraven tota la vida, vincles entre companys de feina i empresa, a l’actualitat de la modernitat líquida sols la gratificació en el moment és la important. El subjecte actual ja no pot confiar en els altres, la seva seguretat es troba per sobre del interesso de la resta de la societat.

Apropant-nos a les aportacions de Bauman, quan parlem del concepte clau de l’educació en la modernitat líquida, hem de parlar de l’aprenentatge continus duran tota la vida, una teoria que ja la defensaven els antics pensadors i filòsofs Grecs i d’altres cultures mil·lenàries. A la nostra societat actual és necessari que els subjectes es formin al llarg de tota la vida, els avanços tecnològics, les noves dades tècniques, els nous enfocs econòmics i la principal raó de socialitzar-se, dona pas a la necessitat de la formació i l’educació d’adults i no sols d’infants i adolescents. Per entendre, viure i compartir la interculturalitat i treballar la cohesió social, és necessari el reciclatge del subjectes de la societat, el saber aprendre de la diferència, de l’altre, aprendre la història d’altres cultures, entendre i comprendre.

Així doncs, tot seguint les característiques de l’acció educativa que a la nostra societat ha de comprendre l’educació, trobem la interdisciplinarietat, l’autonomia de l’educand, la llibertat, la socialització amb la resta i la utilitat de l’acció. Com diu Bauman, “Necessitem l’educació al llarg de tota la vida per tal que puguem prendre decisions.”

Es necessari que des de els sistemes polítics apostin per aquesta realitat, l’educació al llarg de la vida, té una dimensió socialitzadora, integra persones, actualitza normatives, transmet cultura, facilita a la persona integrar-se en societat, professionalitzar a l’individu i desenvolupar personalitat. A la societat líquida, tots aquets valors, cultura, educació, formes de conviure s’han de treballar cada dia, no podem perdre de vista al subjecte, donat que caurà inevitablement en un pou sense fons, a corrent dels viratges de la societat.

Una aportació que trobem de Bauman dins de la següent publicació a “Els reptes de l’educació a la modernitat líquida”, “ L’educació en un món de diàspores”  i que també en aporta aproximació al subjecte, a  la cultura i a l’educació és quan ens parla de les noves tecnologies de la informació, indica que la dualitat d’un món online (virtualitzat) i un món offline (real), amb regles diferents. Els subjectes, aïllats de les relacions reals recreant identitats diferents a la xarxa, puguen així viure o ficar-se dins d’una identitat virtual en el moment que ho desitgen, transformat així la visió pròpia del seu “jo” molt allunyat de la realitat offline, però amb la garantia de poder “Delete” sense cap esforç aquella que ja no els hi agradi i els vincles virtuals amb altres individus o comunitat, “els adolescents s’estan perdent una sèrie d’impulsos socials importants perquè estan massa absorts amb els seus iPods, telèfons mòbils o videojocs… …Mantenir contacte visual i reconèixer la proximitat física d’un altre ésser humà vol dir perdre temps: vol dir dedicar un temps preciós i escàs a “aprofundir”,…. En una vida plena d’urgències constants, les relacions virtuals guanyen fàcilment al “món real”.[4]

Al llarg de totes les aportacions de Bauman observem el caràcter pessimista, però ple d’esperança al canvi, com el diu la humanitat ha estat moltes vegades en crisis i sempre s’han resolt els problemes, així doncs sols falta poder atacar a l’arrel de la crisis. Com a principal responsable de la situació de la modernitat líquida identifica a la política, i no a una concreta , al conjunt de cada una d’elles que s’han evaporat en l’espai global dins dels processo de globalització, Bauman ho veu clar, no hi poder polític a l’estat, “el poder político está en el pais de nadie”[5].

Així doncs és feina de cada un de nosaltres treballar per a potenciar aquest canvi, treballar els valors, la cultura, l’educació. Es necessari que aquesta modernitat líquida no segueixi escorrin-se entre els nostres dits, els nous models d’organització, de treball, d’educació, s’han de treballar, hem de poder atacar a aquest problema a la arrel, tal com diu Bauman, o si més no, identificar-ho per poder treballar en la reorientació dins de les noves societats del coneixement, informatitzades i amb un nou tipus d’organització social.

Alain Touraine, guanyador juntament amb Zygmunt Bauman del Premi Princep d’Astúries 2010, també ha realitzat moltes aportacions sociològiques a les situacions actuals de la nostra societat, com ell diu “ Hay que pensar de nuevo nuestro mundo, nuestra vida personal y nuestra vida colectiva.”  

Analitzant els principals actors que han donat lloc a aquesta modernitat líquida de la nostra societat, països post capitalistes, economia mundial, globalització, tecnologies de la informació i comunicació, i del canvis generats en la societat actual, com les identitats virtuals, l’abandonament de la modernitat sòlida i transcendental, la incorporació de nous mitjans de comunicació, l’intercanvi d’informació al voltant de tot el planeta, i els problemes que aquestes noves formes d’entendre la vida estan afectant a la socialització del subjectes, és necessari treballar i investigar com poder reconduir aquest nou tipus de model, tant econòmic, polític, educatiu com social.

Bibliografia

Adolfo Vásquez Rocca. Modernidad líquida y fragilidad humana; de Zygmunt Bauman a Sloterdijk. Revista Almiar.[Document en línia]. [Data consulta 20 de maig de 2011]

http://www.margencero.com/articulos/new/modernidad_liquida.html

Jose Lopez Ponce.Zygmunt Bauman y la educación en un mundo de diásporas[Document en línia]. [Data consulta 20 de maig de 2011]

http://www.rizomatica.net/zygmunt-bauman-y-la-educacion-en-un-mundo-de-diasporas/

Jorge Ponce Urquiza. Educación para el Cambio. [VIDEO ].[Data consulta 21 de maig de 2011]

http://educandoparaelcambio.blogspot.com/2010/01/zygmunt-bauman-la-critica-como-llamado.html

Zygmunt Bauman. Ciclo Debates de Educación. La educación en un mundo de diásporas. [Document en línia]. [Data consulta 21 de maig de 2011]

http://www.uoc.edu/debats/esp/2008/bauman/index.html

Alejandro Zúñiga. La modernidad líquida de Bauman. [Document en línia]. [Data consulta 22 de maig de 2011]

http://reeditor.com/columna/500/12/cultura/sociedad/educacionla/modernidad/liquida/bauman

Adriana Marrero. Bauman, ambivalencia y después. Sus Descontentos y los nuestros. [Document en línia]. [Data consulta 22 de maig de 2011]

http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2794357&orden=0

Teoria de l’Educació – UOC 2011 Mòduls 1,3,5 i 6


[1] Bauman, Z (2007): Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. P.9

[2] Bauman,Z ( Entrevista de la RNW – http://educandoparaelcambio.blogspot.com/2010/01/zygmunt-bauman-la-critica-como-llamado.html )

[3] Adolfo Vásquez Rocca. Doctor en Filosofia. Modernidad líquida y fragilidad humana.

[4] Bauman,Z (L’educació en un món de diàspores) p. 24

[5]  Bauman,Z ( Entrevista de la RNW – http://educandoparaelcambio.blogspot.com/2010/01/zygmunt-bauman-la-critica-como-llamado.html )