Introducció

“Resiliencia corresponde a la capacidad humana de hacer frente a las adversidades de la vida, superarlas y salir de ellas fortalecido e, incluso, transformado.” Dra. Elba Garber

Butterfly Circus ens apropa a la realitat de les persones amb grau de discapacitat, de la seva integració a la societat, de les seves pors, de la seva autoestima, d’un conjunt d’elements que emergeixen davant de situacions reals com la de Nick Vujicic, l’actor que representa a Will. Aquesta historia ens porta els elements de superació personal, respecte, lluita davant la dificultat, confiança en si mateix i la transformació que pot obtenir una persona al trobar-se a si mateix i amb les seves limitacions.

Un film realment espectacular que en la seva curta durada ens obre els ulls davant la discapacitat, oferint-nos totes les claus per fomentar la transformació personal, i la crítica d’una societat egoista i amb falta de valors. Com a fil conductor principal, podem observar la resiliència de Will per aconseguir els seus objectius, la conducta del Sr.Mendez com a acompanyant i element crític que potencia la capacitat del personatge a creure en si mateix i la visió d’una societat davant els subjectes no “normals”.

La realitat Social i la transformació

Dues son les visions crítiques exemplars que podem observar sobre la discapacitat o diversitat funcional al llarg del curt, una sobre la societat que envolta als subjectes “diferents”, i l’altre sobre el concepte personal que els subjectes considerats “diferents” tenen de si mateixos.

Will, Nick Vujicic a la vida real, és un conferenciant i motivador social, Australia de naixement, amb una agenèsia consistent en una tri-amelia (mancança de les seves extremitats), que mitjançant “Butterfly Circus” ens apropa la seva pròpia realitat i les seves pors abans de conèixer al Sr. Méndez. Seguint el model de la nova classificació, davant d’una deficiència apostem per una activitat que generi participació, Méndez aconsegueix que Will trobi en ell mateix tots els seus potencials que el fan diferent als altres, la seva diversitat funcional no es obstacle per a assolir els seus objectius, deixant a una banda el terme de deficiència, com ens diu Nick “El miedo es la más grande discapacidad de todas”.

Al llarg del film observem l’autonomia de Will, les seves ganes de superació des de el moment que marxa del primer circ i puja al camió, del menjar, d’aixecar-se vora el riu, d’un munt d’accions de les que en algun moment demanava ajuda, però va saber espavilar-se sol, aquesta capacitat de resiliència que ens mostra és la que dona pas a aconseguir els objectius, com ens diu Nick Vujicic “Los cambios grandes se dan paso a paso, nunca pierdan la fe. Debemos seguir hasta que alcancemos nuestros objetivos, no se rinden nunca.”.

Com en aporta la Dra. Pilar Arranz Martínez “ser resiliente no implica sólo sobrevivir a pesar de todo, sino también tener la capacidad de usar la experiencia sobre las situaciones adversas que puedan presentarse en el futuro. Por tanto, la resiliència se muestra claramente relacionada con una actitud optimista y esperanzadora frente a la vida, ante el futuro.”, amb aquesta capacitat podem identificar a Will, capacitat que dins la nostra societat i com a educadors socials s’hauria de treballar amb totes les persones amb diversitat funcional.

Com en més d’una reflexió podem trobar, “ la discapacitat sorgeix del fracàs d’un entorn social estructurat a l’hora d’ajustar-se a les necessitats i les aspiracions dels ciutadans amb mancances…”, així com el desconeixement de la societat davant els subjectes amb algun tipus de diversitat funcional. Will passa de ser un subjecte “no normal” que en el primer circ el tenien com un element d’exposició, a un subjecte amb sentiment de pertinença a un grup que l’accepta tal com és i l’elogia per les seves capacitats; d’un subjecte per la diversió d’uns quants que paguen per veure les seves deficiències per a altres que paguen per gaudir de les seves capacitats.

Un altre model rellevant que es pot observar sobre Will, és l’autodeterminació, de la seva capacitat per a decidir sobre la seva vida i l’assoliment dels seus reptes, actitud promoguda per el Sr. Méndez respecte al protagonista genera que  Will exterioritzi les seves potencialitats i aposti per a la seva transformació.

Al llarg de la història podem observar en diferents ocasions l’ajuda que ofereix el Sr. Méndez a Will, seguint les aportacions de Wolfensberger, tal com ens indiquen els apunts de l’assignatura, la valoració i revaloració que el Sr. Méndez aporta a Will, és una ajuda indirecta, creu en ell, creu en els seus potencials, creu en la seva revaloració, per tot el que pot fer realment. L’actitud o rol del Sr. Méndez no és normalitzar a Will, vol normalitzar les seves condicions de vida, és l’exemplificació de la nostra professió com a educadors i educadores socials.

Conclusions

Amb la historia de Will, hem tingut a les nostres mans una de les millors lliçons d’Acció Socioeducativa davant la diversitat funcional. Un munt de conceptes nous, paraules, idees, models, han començat a formar part del nostre pensament i del nostre diàleg, paraules com les del núvol d’idees, que si més no ens porten a veure la realitat social des de un altre punt de vista, a ser conscient de l’altra, a aprendre per generar cada cop més espais dins la nostra societat a la diversitat dels altres, a saber que ajudar no és fer per uns altres algunes coses, si no que som guies i subjectes de seguiment.

” L’educador social té a les mans la possibilitat, l’oportunitat que les persones amb discapacitat puguin ser actors de la seva vida en l’escenari social.” Apunts UOC.

Al igual que el Sr. Méndez va aconseguir de Will transformar el seu interior i treure de el potencial que portava dins seu, “ la transformació en papallona que inicia el seu vol” – Butterfly Circus, els educadors i educadores socials hem de treballar per transformar la realitat “creguda o incertament assimilada” de moltes persones, per que també es transformin i puguin arrancar el seu vol.

Bibliografia

Dra. Elba Garber. QUÉ ES LA RESILIENCIA.[article en línia]. [Data consulta 19 de març de 2011]  

http://www.mantra.com.ar/contconducta/resiliencia.html

 Fernanda Jimena Liello. EL CONCEPTO DE RESILIENCIA APLICADO EN NIÑOS CON ALGUN TIPO DE DISCAPACIDAD.[Document en línia]. [Data consulta 19 de març de 2011]  

http://www.psicoadolescencia.com.ar/docs/final7.pdf

Dra. Pilar Arranz Martínez. La Resiliencia en Educación como elemento favorecedor del proceso de autodeterminación en las personas con discapacidad.[Document en línia]. [Data consulta 20 de març de 2011]

http://www.pasoapaso.com.ve/CMS/images/stories/variospdfs/resiliencia_arranz.pdf

 Juan Ramón Jiménez Simón. Procesos de exclusión social: redes de participación en personas con discapacidad.[Document en línia]. [Data consulta 20 de març de 2011]

http://www.eduso.net/archivos/IVcongreso/comunicaciones/c37.pdf

DIEGO JESÚS LUQUE PARRA.Conocimiento de la discapacidad y relaciones sociales.[Document en línia]. [Data consulta 20 de març de 2011]

http://www.rieoei.org/deloslectores/3650Luque.pdf

Consultes Web on-line

Nick Vujicic y sus pensamientos.

http://www.decidatriunfar.net/2010/06/un-mensaje-de-esperanza-de-nick-vujicic-y-sus-pensamientos-sobre-la-copa-mundial-de-futbol-fifa-2010.html