Conceptes Clau en alfabetització i exclusió digital.

Els avanços tecnològics de les darres dècades han fet possible que la societat avancés tecnològicament en els darres anys que no pas en els segles anterior. La incorporació dels ordinadors i elements de comunicació com a eines indispensables de treball i de comunicació, han fet d’aquest darrers anys la revolució tecnològica més importat de l’història de la humanitat, fins i tot s’ha considerat la irrupció de les TIC com la tercera revolució industrial (UOC-2012).

Aquesta revolució dins de la societat de la informació com és en la que actualment estem immersos, han generat noves formes de comunicació, de treball, de connectivitat entre les persones, tot establint un nou tipus de societat i de sociabilitat i aprenentatge.

L’aparició de noves formes de comunicar-nos, d’accedir a la informació i de viure no han estat iguals per a tothom, donat que no tots els subjectes han estat capaços de pujar-se al tren de les TIC, tot generant a la vegada de les noves oportunitats, noves desigualtats tecnològiques.

Al parlar d’exclusió digital, parlem de les limitacions tecnològiques dels individus de la nostra societat actual, que per diferents motius socials,personals, manca de formació o territorials no poden accedir a “pujar al tren” de les TIC.

Com a resposta a aquest situació de risc social, és necessària una acció per facilitar la inclusió digital dels diferents col·lectius, tot oferint diferents recursos i processo per garantir que aquells subjectes o col·lectius puguin gaudir i participar en la vida econòmica, social i cultural i d’un estil de vida que es considera normal en la societat actual. European Council (2004).

L’alfabetització digital pretén potenciar l’autonomia de les persones davant dels canvis tecnològics, la seva adaptació progressiva per a poder desenvolupar-se en qualsevol situació dins dels context de la Societat de la informació. Aquestes accions per a consolidar els objectius dels processos d’alfabetització inclouen la necessitat de que els subjectes educands puguin capacitar-se tecnologicament, tot sabent i fent ús de les darreres eines, com informacionalment per localitzar i avaluar la informació d’una forma efectiva.

Probablement, quan ens topem amb l’expressió alfabetització digital de seguida pensem en ordinadors i Internet. Tot i que treballarem aquests aspecte,
Hem volgut plantejar el procés d’alfabetització digital defugint una visió exclusivament tecnològica i, per això, introduïm elements de caire més conceptual associats al processament de la informació i suggerint una visió multidimensional d’aquesta capacitació. Per abordar aquestes qüestions aprofundirem en el concepte competència informacional que acostuma a ser un dels dels aspectes menys treballats quan es plantegem propostes d’alfabetització digital.

Les oportunitats formatives ofertes a aquest col·lectius en situació d’exclusió digital, han de ser programades i amb els continguts necessaris per a cada conjunt homogeni de subjectes, donat que no tots els individus careixen de les mateixes necessitats formatives ni el grau d’aprenentatge pot ser el mateix.
Dins d’aquests processos formatius la necessitat de l’acompanyament a l’individu és clau. La baixa autoestima en molts casos, la por a aprendre, la sensació que els usuaris tenen de sentir-se exclosos, provoquen normalment un “bloqueig” en l’adquisició de competències, així doncs la part emocional de la persona és un dels principals punts a treballar, el potenciar el guany de l’autoestima i el “ si que pots”, és  part de l’educand/expert docent com a principal objectiu de l’acció de formació. Així doncs, veiem que aquestes accions formatives amb l’objectiu de l’inclusió digital , tot portant a terme uns processo d’alfabetització, és necessari treballar la part emocional de l’educand com la part formativa i de coneixements tecnològics.