“Sabemos que hay en Barcelona 3.000 niños en desamparo o en alto riesgo social. (…) El sistema legal de protección de menores sufre, por lo que sabemos, un permanente déficit de recursos y de regulación. (…) Cada día que un niño pasa en situación de riesgo pierde un día de infancia y se hunde en un futuro incierto.” Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Realment les situacions de risc amb l’ infantesa i adolescència és un problema latent a la nostra societat. En menys de trenta anys, la nostra societat a viscut uns del majors canvis econòmics i tecnològics en la seva historia, la globalització, el desenvolupament avançat de països occidentals, els medis de comunicació i la informació a l’abast de tothom, han influenciat un aprofundiment de les desigualtats socials, potenciant els processos d’individualització en la vida social i potenciant situacions de risc en poblacions afectades per la desigualtat social.

En el cas pràctic que a continuació analitzarem, farem referències a les situacions d’individualització, el risc, abandonament i consumisme com a influencies directes en els processos de socialització dels nens, nenes i adolescents en la nostra societat actual, i de les pràctiques socioeducatives que des de l’educació social es poden dur a terme per operar i afavorir la reinserció social.

Anàlisis del cas pràctic

Recopilació d’informació bàsica del perfil:

Noi de 13 anys, mala conducta social, amb tendència a la transgressió de la norma, impulsiu, relacions d’explotació amb els altres. Manca de la figura paterna com a referent masculí, situació que fa que es trobi molt aferrat a la mare. Fracàs escolar per problemes de conducta.

Encara que amb aquesta informació bàsica del nostre subjecte “J”, ja podem començar a treballar i analitzar segons les aportacions de professionals, unes aproximacions sobre la situació econòmica de la família, l’origen cultural, l’ integració d’altres membres familiars, etc, ens podrien ajudar a profunditzar més en exactitud aquesta problemàtica de risc social, com ens diu Bauman, ( 2002) “ La pobresa, la desocupació, les malalties, les addiccións i fins i toto les dificultats en l’exercici de papers familiars, apareixen com un fracàs en l’estratègia de cada subjecte…” . i com ens diu la Doctora Montserrat Conde    “En este sentido, autores como Bronfenbrenner, Kohn, Broom y Selznick, han señalado que efectivamente existen diferencias en las prácticas de socialización, según sea la clase social a que pertenezca la familia, y que, en consecuencia, el proceso de socialización adquiere características distintas dependiendo de la clase social de la familia.”

Observant el cas de “J”, és cert tal com en diu Giddens, 1995, p.166 “ En las sociedades modernas, cuanto mayores sean los esfuerzos de individuo por forjarse reflejamente una identidad de su yo, tanto más consciente será de que su pràctica habitual configura los resultados futuros”, és predicible el risc que aquest jove està vivint, i potenciant un futur complex de la seva pròpia vida. Tal com ens diu Beck(2001) “ Per això la vida pròpia implica que el fracàs també és propi” , amb aquesta afirmació en queda clar que la situació del nostre subjecte “J” necessita ajuda, per a poder ser reconduït al procés de socialització, de respecte al altres i a ell mateix, per tal de poder trobar i aferrar-se a la seva pròpia identitat, com ens indica l’informe del Síndic de Greuges La infancia y la adolescencia son periodos de una importancia vital en la historia de la persona. Las experiencias, los estímulos, los aprendizajes, las emociones y las relaciones vividas los primeros años marcan la vida del niño y, por lo tanto, condicionan su vida futura.”

Aquestes situacions de risc com poden ser la transgressió de la norma, les relacions d’explotació amb els altres, son situacions de risc que s’han de controlar per no aguditzar les problemàtiques de socialització de “J” en un futur, com ens diu Juan Miguel Gómez     “Controlar el riesgo supone en gran medida anticipar el futuro de los acontecimientos para lograr evitarlos, en la medida que puedan ocasionar daños en el sujeto individual o social, en su caso. Estos acontecimientos pueden tener consecuencias más o menos dramáticas para quienes, en el peor de los casos, habrán de soportarlos. Por eso, resulta indispensable graduar el riesgo dependiendo de diversos niveles de intensidad del peligro a él asociado.”

   L’origen d’aquestes actuacions del subjecte “J”, poden donar-se degudament a al situació d’abandonament per part del pare, la falta de la figura patriarcal com a referència i agent socialitzador més important de l’etapa d’adolescència del nostre subjecte, a la vegada que influeixen en el fracàs escolar. Tant l’abandonament del pare o de la mare, provoquen en els fills una situació de desemparament, perdent una de les referències més importats, a la vegada que els sentiments de pertinença i vincle afectiu, que tal com ens diu Cheoroni i Leopold, (2000) “es configura un perfil, pel que sembla compost per dues cares, una negativa i una altre tova. La primera recull aspectes com impulsivitat, tolerància baixa a les frustracions, passatge fàcil a l’acte, acció en lloc de llenguatge, etc. La cara tova del “menor” apareix de la mà de l’abandonament, de les necessitats afectives, les recerques desesperades d’afecte i l’afectivitat destruïda”, en el nostre cas a analitzar trobem una semblança totalment directa a aquesta definició de l’estat del subjecte davant del abandonament i el desemparament. En referència a l’actitud amb la mare, el estat d’aferrament a ella que té “J” ve donat per la necessitat del sentiment proteccionista i de “apego” que el troba en mans de la mare.  

Encara que no sabem amb exactitud el comportament que té “J” dins la unitat familiar, com ens diu la Doctora Montserrat Conde “Para los teóricos del aprendizaje social, la conducta moral es adquirida normalmente en función de las condiciones particulares que el niño encuentre en cada uno de los ambientes en los que se mueve. Por ejemplo, un niño puede aprender cumplir unas normas en casa pero no en el colegio y viceversa, a respetar unas prohibiciones pero no otras, o incluso a cumplir unas normas delante de unas personas y a infringirlas delante de otras.” , és possible que donat el seu aferrament a la mare, la seva conducta a casa sigui exemplar i en el moment que es relaciona amb altes adolescents, adopti aquestes actituds de transgressió a les normes i impulsiu.

En el moment que fem referència a les funcions que els educadors i educadores socials i de les aportacions que poder fer a casos com els de “J”, hem de parlar de Múgica (1991), on cita les principals funcions de l’educació social, i en concret destacar les següents:

  •  Observar contextos, actitudes y comportamientos y, detectar sujetos y grupos que se encuentran en situación de riesgo o inadaptación.
  • Contactar con los sujetos de la intervención y recopilar información sobre sus problemas, relaciones, etc., para poder adecuar la intervención a la realidad y momento que los sujetos atraviesan.
  • Planificar, programar e implementar una intervención educativa que potencien una progresiva maduración, una mayor inserción social, una mejor calidad de vida de los sujetos
  • Lograr una integración crítica de los sujetos en la realidad social, el conocimiento de los límites y posibilidades.
  • Implicar a los contextos sociales que envuelven al sujeto o grupo en el proceso educativo.
  • Coordinar el trabajo con el de otros profesionales que trabajan directa o indirectamente con los sujetos y con los recursos comunitarios, utilizándolos y participando en la búsqueda de alternativas
  • Dinamizar las relaciones de convivencia: promoverlas, reforzarlas y potenciar sus aspectos positivos

El nostre subjecte “J”, necessita un referent masculí a ser possible, per guiar-lo i  acompanyar-lo durant el seu procés de socialització. Un educador que s’apropi a ell i l’ajudi a descobrir i trobar la seva identitat, ajudar-lo a promoure el sentiment de continuïtat de l’existència pròpia, tal i com indica en els apunts, amb l’objectiu que el subjecte no quedi atrapat en un present continu.

Davant de l’anàlisi de la frase, podem afirmar que en la nostra societat actual on els processos d’individualització estan latents , i tal com diu Beck, ( 2001, p.238 ) “ autor de su propia vida, creador de una identidad individual” on els fets de la vida no es produeixen per “causas ajenas”, sinó que són resultat “de aspectos del individuo”, és el subjecte el que té capacitat d’elecció en la construcció de la seva pròpia identitat, encara que en poblacions afectades per la desigualtat social, existeixen algunes dificultats a l’hora de la individualització. Podem afegir com ens diu Bauman, 2002 “ com a conseqüència, la pobresa, la desocupació, les malalties, les addiccions i fins i tot les dificultats en l’exercici de papers familiars, apareixen com un fracàs en l’estratègia de cada subjecte de conduir l’existència pròpia i fins i tot la del seu grup familiar.”

Part dels processos d’individualització de l’època actual, tenen com a benefici pel subjecte la creació de la seva pròpia identitat, esta clar, on l’individu esta obligat a ser lliure i responsable de les seves decisions i accions, però a la vegada queda deslliurat a la seva sort, tot esser humà és susceptible i està exposat des de el seu naixement a factors externs que poder ocasionar una situació de risc no controlable per el subjecte, encara que ens trobem dins d’una societat amb les proteccions socials que cobreixen els subjectes dels principals riscos que puguin implicar una degradació de la seva situació vital, tal i com ens diu Robert Castel (2004).

Bibliografia

Dr.Gonzalo Himiob.Proceso de Individuación y Desarrollo Social

[Document en línia].[Data consulta: 20 d’octubre de 2010].

http://www.analitica.com/archivo/vam1996.10/soc3.htm

Juan Miguel Gómez Espino.Riesgo y encantamiento en la construcción social de la infancia.

[Document en línia].[Data consulta: 20 d’octubre de 2010].

http://public.centrodeestudiosandaluces.es/pdfs/fam_5.pdf

José Francisco Durán Vázquez – Universidad de Santiago. EDUCACIÓN Y SABER: LA REDIFINICIÓN DE LOS SABERES EN LOS SISTEMAS EDUCATIVOS DE LA MODERNIDAD TARDÍA

[Document en línia].[Data consulta: 21 d’octubre de 2010].

http://www.ucm.es/info/nomadas/21/jfduran.pdf

Montserrat Conde Pastor – Doctora en psicología. (UNED) . ¿Quién interviene en el proceso de socialización del niño y cómo influyen en su futuro?

[Document en línia].[Data consulta: 23 d’octubre de 2010].

http://www.saludalia.com/docs/Salud/web_saludalia/vivir_sano/doc/psicologia/doc/doc_desarrollo_psicologico.htm

Sindicatura de Greuges de Barcelona – Noviembre de 2006. INFORME SOBRE LOS DERECHOS DE LA INFANCIA EN RIESGO EN BARCELONA

 [Document en línia].[Data consulta: 23 d’octubre de 2010].

http://www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/informe_infancia_castellano.pdf

Consultes ON-LINE

http://www.psicologoescolar.com/ARTICULOS/PSICOPEDAGOGICOS/la_adquisicion_de_conocimientos_sociales.htm