Introducció

Una comunidad de aprendizaje es un proyecto de transformación social y cultural de un centro educativo y de su entorno, para conseguir una sociedad de la información para todas las personas. Está basada en el aprendizaje dialógico y en una educación participativa de la comunidad en todos los espacios, incluida el aula. La participación es un elemento fundamental dentro del proyecto educativo y es donde el papel de los educadores y educadoras sociales toma un nuevo sentido. Estos trabajan de igual a igual con familiares, voluntariado, profesorado y con todas las personas implicadas en el proyecto, con un objetivo común: que los niños y niñas tengan igualdad de oportunidades y resultados en la sociedad de la información.”

Rosa Valls. Professora del Departament de Teoria i Historia de l’ Educació de la UB

RES. Los educadores y las educadoras sociales en las comunidades de aprendizaje. 06/sep/2005

Després d’aquesta breu aproximació de l’autora davant del paper de l’Educació Social als centres escolar, obre les portes a  la funció i necessitat d’incorporació d’aquest perfil tant necessari en la societat actual i en la realitat de les aules d’educació. Així doncs a continuació, aprofitant les qüestions plantejades es desenvoluparà i es concretarà cada  un dels punts que donaran lloc al plantejament d’aquesta incorporació.

Principals fonaments (legals, pedagògics, sociològics…) que justifiquen la potencial intervenció  els educadors/es en el marc escolar.

La principal justificació de l’ intervenció de l’educació social dins de l’àmbit escolar i d’ensenyament bé donat principalment per la regulació de la llei orgànica d’educació 2/2006, de 3 de maig  (LOE), juntament amb les aportacions de la EU emmarcades dins de la cimera Lisboa 2000, on l’objectiu principal és aconseguir el principi de qualitat educativa per a tot l’alumnat i promoure la formació al llarg de la vida.

Bauman, un dels principals autors que ens ha aportat reflexions sobre la nostra societat actual, parla del concepte clau de l’educació en la modernitat líquida, de l’aprenentatge continus duran tota la vida, una teoria que ja la defensaven els antics pensadors i filòsofs Grecs i d’altres cultures mil·lenàries. A la nostra societat actual és necessari que els subjectes es formin al llarg de tota la vida, els avanços tecnològics, les noves dades tècniques, els nous enfocs econòmics i la principal raó de socialitzar-se, dona pas a la necessitat de la formació i l’educació d’adults i no sols d’infants i adolescents. Per entendre, viure i compartir la interculturalitat i treballar la cohesió social, és necessari el reciclatge del subjectes de la societat, el saber aprendre de la diferència, de l’altre, aprendre la història d’altres cultures, entendre i comprendre. Així doncs, tot seguint les característiques de l’acció educativa que a la nostra societat ha de comprendre l’educació, trobem la interdisciplinarietat, l’autonomia de l’educand, la llibertat, la socialització amb la resta i la utilitat de l’acció.

Dins d’aquesta principal aproximació podem parlar tant de l’educació infantil, primària, secundaria, formació inicial, programes de garantía social i tota aquella educació i formació que és concilia en les aules.

Després del principal canvi de la realitat educativa que va començar amb la LOGSE i puntualitzant amb la LOE, persegueix la inclusivitat i l’atenció a la diversitat a les aules dels alumnes potencialment necessitats d’una atenció diferent. Juntament a l’escola dels nostres dies trobem altres puntualitzacions com l’absentisme escolar, el fracàs escolar, la incorporació de nouvinguts, el conflictes, la manca de socialització amb l’entorn i d’altres propòsits a treballar com els de l’àmbit familiar, donen pas a defensar la figura de l’educació social dins de l’espai educatiu dels nostres dies, justificat principalment per a la falta de formació específica del professorat per adaptar-se a aquest nous canvis.

L’actual crisis de l’escola, fent referència a la multitud de canvis que aquesta ha sofert en les dues darreres dècades, les metodologies necessàries per a dur a terme l’aproximació, acompanyament i de l’obertura del centre educatiu a l’entorn que l’envolta, queden molt lluny de les competències pròpies del la majoria de professors, donada a la manca de reciclatge i dels propis ideals conservador. Així doncs aquesta és la principal actuació de l’ES dins l’escola, donar resposta a les necessitats actuals de socialització, amb nous espais participatius i noves perspectives, com a un plus educatiu per afavorir la transformació i millora de processos educatius.

Com ens diu David Galan ( RES, nº32, p.26) “La importància que aquesta figura professional s’ incorpori als centres d’ensenyament, rau en la convicció de poder abordar una intervenció socioeducativa des del coneixement de la mateixa institució, i amb I ‘avantatge de comptar amb un professional coneixedor dels recursos comunitaris, i que, alhora, sigui mitjancer entre I’escola i els serveis especialitzats, no tan sols d ‘ intervenció, sinó també d’oi.”

Elements de l’àmbit i l’organització escolar caldran tenir ben presents els educadors/es a l’hora de dissenyar i desenvolupar-hi la seva intervenció.

A diferència d’altres espais, l’escola com a és compartit per l’ES i l’educació, així doncs s’ha de tenir en compte que totes dues poden treballar plegades, aprofitant-se una de l’altre i enriquint-se metodològicament. També s’ha d’afegir l’organització dins del marc escolar, l’estructura, la normativa, espais comuns i les interaccions entre ES/docents. Així doncs el compartir itineraris formatius dins de l’estructura educativa les relacions i comunicació entre els subjectes ha d’estar recolzada des de la pròpia direcció, consell escolar, AMPA, departaments d’orientació, claustre i conjunt de docents. Com ens aporta l’autora Rosa Valls “La participación pasa a ser un elemento fundamental: en las CA(Comunidades de aprendizaje) la enseñanza no queda sólo en manos del profesorado, sino que también toman parte las familias, el voluntariado y el resto de agentes educativos del barrio. La participación de la comunidad en todos los niveles de decisión, planificación y actividad de la escuela junto con el profesorado, permite encontrar nuevos recursos (impensables para una escuela convencional en algunos casos) y optimizar el uso de los ya existentes. Esta participación se concreta mediante la creación de comisiones mixtas de trabajo sobre cualquier ámbito en el que todo el mundo puede tomar parte.”

Així doncs els principals elements a tenir en compte dins de l’organització escolar seran els relacionats amb la docència, programes d’educació, orientació i inserció laboral; altres directament relacionats amb la socialització dels alumnes i per últim les complementàries com el reforç escolar, el lleure, el menjador, activitats extraescolars i d’altres orientades principalment al lleure.

Principals dificultats derivades de la pròpia estructura escolar amb que es poden trobar els educadors/es en el desenvolupament de la seva tasca.

La principal dificultat de l’ES dins de l’espai educatiu, es pot trobar principalment en la manca de formació i reciclatge del professors, afavorint malauradament conflictes davant de noves metodologies per a transformar les actituds de l’alumnat.  Una altre limitació que pot trobar l’educador/a social és voler modificar l’organització del Centre, tasca que no li és encomanada per l’Administració, sinó que son afegir noves accions a les que actualment desenvolupa per potenciar la socialització, l’absentisme escolar i la convivència.

Abans de profunditzar més en aquest tema extens, a continuació es llisten les principals funcions de l’ES dins del centre educatiu, regulades per llei:  

  • Elaboració i avaluació de propostes de programes de convivència al centre educatiu. (LOCE. Tit.V. Cap.V. Art.82, a,b,i. y LOCE. Tit. V. Cap.V. Art.84j)
  • Col·laboració amb els òrgans del centre en el compliment de les normes del centre i del seu reglament  de règim intern. (LOCE. Tit.Prel. Cap.II. Art. 2 a,c, y LOCE. Tit. V. Cap.V. Art.77 y LOCE. Tit.V. Cap.V. Art. 79,g,h. y LOCE. Tit. V. Cap.V. Art.82d,e)
  • Disseny, implementació i avaluació de propostes per a fomentar les relacions del centre amb l’ entorn social en el que esta  (LOCE. Tit.V. Cap.V. Art. 82 e,h,k y LOCE. Tit. V. Cap.I. Art.69.2)
  • Col·laboració en el desenvolupament de programes d’ educació per a la salud, medi ambient, consum en la tolerància i igualtat, pau i altres que determines el Dpt. d Orientacio o l’equip  directiu o altres órgans. (LOCE. Tit.V. Cap.V. Art. 84 a, y LOCE. Tit. I. Cap.V. Art.22.2 a,l,m)
  • Desenvolupament de programes de interrelació amb la comunitat d’aprofitament i  coneixement dels recursos del entorn, laborals, naturals, etc. (LOCE. Tit.V. Cap.I. Art. 69.2)

I d’altres com:

Planificar, coordinar i desenvolupar amb el departament d’activitats complementàries i extraescolars o amb l’AMPA o amb el consell escolar, activitats socioculturals contextualitzades que millorin les relacions centre-entorn i que propicien la creació de xarxes de comunicació estables. (LOCE. Tit.V. Cap.I. Art 9.2 i LOCE. Tit. V. Cap.I. Art.69.2)
Programar i executar amb el Departament d’orientació i l’equip directiu actuacions encaminades a garantir la informació puntual a les famílies sobre el procés educatiu dels seus fills. (LOCE. Tit.Prel. Cap.II. Art 3.1d. I LOCE. Tit. V. Cap.I. Art.68.4)

RES. EL EDUCADOR Y LA EDUCADORA SOCIAL EN EL ESTADO ESPAÑOL: UNA CONCRECIÓN DE SU TRABAJO EN CENTROS ESCOLARES. Octubre 2004

Altres dificultats que pot trobar l’ES dins de l’escola, es la manca de reconeixement professional, la definició de tasques professionals, absència de directrius des de la direcció, incomprensió d’altres docents, manca d’estructura , materials, espais per a desenvolupar el programes i activitats, manca de recursos econòmics i dotacions per a dur a terme les activitats proposades.

Un aspecte a destacar de la figura de l’ES, és que es troba al marge de l’activitat educativa, sense tenir l’oportunitat de impartir algunes classes, no pot avaluar, no té capacitat sancionadora i no pot formar part activament del claustre de professors. És per això la necessitat de establir una línea determinada d’actuació reconeguda per una altra part per l’equip docent.

Principals riscos que poden tenir en el seu procés d’incorporació a l’estructura escolar.

Com a principal dificultat en la implementació de la seva tasca és que aquest perfil té assignades un conjunt desmesurat de tasques, amb el risc de convertir-se en un recurs de substitució i reforç, a la vegada el trobem com a complementaria a altres perfils definits en l’organització , i no integrat completament en el marc acadèmic ordinari, tal com diu Miquel Castillo i David Galan[1], l’ES esta contemplat dins del Centre com a personal de l’Administració i Serveis i no com docents, sense tenir en compte la tasca més especialitzada del seu perfil,  així doncs com ens diu Flor Hoyos[2] “Somnio amb una relació futura d’ igualtat entre les professions que es configuren com a agents educatius, on tots siguem mahomes i muntanyes. Espero que els educadors sapiguem finalment superar la tendència d ‘actuar d’ eterns apagafocs, ambulàncies de les urgències. Espero que aixequem la vista del cas, deIs comportaments disruptius. Espero que aspirem decididament a treballar amb tots, a treballar finalment des de la prevenció, des de programes oberts i globals, a treballar pel canvi, des de la nostra valuosa proximitat i en clau comunitaria.”.

Cristina Laorden[3], en la seva publicació ens aporta una visió de la realitat dels educadors/es socials dins del marc educatiu, “ Aunque esta coordinación es necesaria y debería seguir potenciándose no ha demostrado ser suficiente. La separación que tradicionalmente se había realizado entre educación forma, no formal e informal y la definición del educador social como el profesional especializado en la educación no formal ha favorecido que se defina la eduación social en contraposición a la escuela y ha dificultado la percepción de la necesidad de que el educador social pertenezca a la plantilla de los centros educativos.”

Altes autors com Paco Estellés2, en diu que l’educació social i l’ensenyament són dos móns cridats a entendre’s, a conviure i a treballar plegats, encara que com també en aporta Jesús Vilar2 el desconeixement mutu d’aquestes dues professions a vegades poden crear situacions de prejudicis i desconfiances. La realitat escolar de la nostra societat actual requereix la figura de l’ES dins del centre educatiu, per poder treballar des de dins i cap en fora de les portes i horaris.

Bibliografia

EL EDUCADOR Y LA EDUCADORA SOCIAL EN EL ESTADO ESPAÑOL: UNA CONCRECIÓN DE SU TRABAJO EN CENTROS ESCOLARES.[Document en línia].[Data consulta 21 de març de 2012]

www.eduso.net/archivos/ESCE.doc

Entre L’escola i l’educació social.[Document en línia].[Data consulta 21 de març de 2012]

http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/165519/241081

Hacia una educación inclusiva el papel de educador social en los centros educativos.[Document en línia].[Data consulta 22 de març de 2012]

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2200894

Educadores Sociales Escolares, concepto y modelos.[Document en línia].[Data consulta 24 de març de 2012]

http://iuce.usal.es/wp-content/uploads/Educadores-Sociales-Escolares.pdf

Los educadores y las educadoras sociales en las comunidades de aprendizaje.[Document en línia].[Data consulta 25 de març de 2012]

http://www.eduso.net/res/?b=7&c=53&n=145

Adolfo Vásquez Rocca. Modernidad líquida y fragilidad humana; de Zygmunt Bauman a Sloterdijk. Revista Almiar.[Document en línia]. [Data consulta 25 de març de 2012]

http://www.margencero.com/articulos/new/modernidad_liquida.html

Documentació UOC

David Galan i Miquel Castillo. El paper dels educadors socials als centres de secundària. RES, núm.38

Jordi Longàs. Educació social i escola, nous àmbits d’intervenció? RES, núm.15

José G.Molina i Armando Blazquez. L’educador social en l’educació secundària. RES, núm.32

UOC – Acció Socioeducativa a l’escola, Mòdul 1 – La intervenció de l’ES en el marc educatiu formal.


[1] RES. Educació Social, núm 38 – El Paper dels educadors socials als centres de secundària. P.127

[2] RES. Educació Social, núm 32 – Entre l’escola i l’educació social. P.22-24

[3] Hacia una educación inclusiva. P.87