Introducció

Al llarg d’aquest exercici es vol posar de manifest mitjançant la visió d’un cas pràctic els models o millor dit, els nous model d’acció i pràctica educativa i socioeducativa que en la nostra societat actual son necessaris per evitar l’exclusió social d’infants, joves, adolescents, i fins i tot adults als que estan exposats dins la nova “modernitat líquida” que defineix el sociòleg Z.Bauman en les seves darreres aportacions a les ciències de l’educació entre altres.

La modernitat líquida que ens apropa Bauman, és el reflexa de la nostra societat actual, una societat basada en la diversitat, en el consumisme extrem, en la pèrdua de valors, on el esser humà perd el sentit de pertinència social i es torna independent, a la recerca de la llibertat individual, una societat que té dificultats per conservar la seva forma, una societat d’incertesa, d’inseguretat, una societat líquida. El sistema capitalista, la globalització, els moviments migratoris, l’excés d’oferta de productes, han generat un canvi en els processo actuals de socialització, i a la vegada en les noves formes de veure i viure la vida on el principal objectiu és la satisfacció personal i desvinculació dels processos de socialització, influenciats en gran part per les noves TIC, l’addicció a les comunicacions per Internet, i el refugi dels subjectes més dèbils darrera d’una identitat virtual.

La pràctica educativa s’ha allunyat molt de la que fa unes dècades era l’encertada, o així és creia, però els referents i llocs les subjecte en aquest cas infants i adolescents era l’escola i la família, com en aporta l’autora Violeta NuñezEl punt d’arrencada d’aquesta nova responsabilitat pública es troba en la consideració de noves modalitats emergents en la socialització de la infància i de l’adolescència i en les noves modalitats de construcció de la socialitat de cada subjecte, ja que no és possible avui que les regulacions vinguin exclusivament de les institucions tradicionals (família, escola…).[1]

Així doncs a continuació centrarem el nostre anàlisis davant d’un cas pràctic, per poder aproximar-nos i analitzar les accions possibles des de el treball educatiu.

Cas pràctic – Una aproximació a la realitat

Per poder realitzar un anàlisis més exhaustiu i poder incidir en les diferents accions de la pràctica educativa, s’ha aprofitat per realitzar hipotèticament la conjunció de dos casos exemplificats als mòduls de l’assignatura.

D’una banda, un cas que ha cridat molt l’atenció és el que apareix a la plana 24 del mòdul 4 referent a la vida quotidiana i l’informe que van realitzar sobre els centres residencials, d’altra banda aprofitant els Centres Residencial es prendrà com a referència l’altre cas que apareix a la plana 29 del mateix mòdul, referent a la norma i les institucions.

Així doncs resumint el conjunt de casos, tenim un nou que podem definir-lo breument amb les apreciacions següents:

“Centre Residencial on un jove nou s’incorpora, sols arribar és advertit per el director del Centre i obsequiat amb la bíblia de la normativa, drets i deures. En aquesta institució aprofitant “l’acció educativa” per augmentar l’autonomia personal de cada jove, realitzen “feines domèstiques”, realitzant totes aquelles derivades i encarregades als professionals del servei.”

L’anàlisi, reflexió, aportacions i orientació professional des de la figura d’Educador Social es realitzarà tot seguint els punts proposats.

Una breu observació que podem fer davant dels següents elements a analitzar és que realment tots ells estan relacionats entre si. És necessari la revisió de cada un d’aquest elements en funció del altres amb la visió principal de l’educació social i el treball educatiu, transmetre cultura, valors, autonomia, acompanyament educatiu per fer front a la societat actual i evitar l’exclusió social de qualsevol subjecte educatiu.

El lloc del subjecte de l’educació. Operacions necessàries per configurar llocs possibles.

La nostra societat ha canviat, autors com Z.Bauman, A.Touraine, Violeta Nuñez, Segundo Moyano, Encarna Medel, ens ho apropen a les seves aportacions davant la realitat de l’educació al segle XXI.

L’escola s’ha definit en la modernitat com el lloc social de la infància, ja que no és possible avui que les regulacions vinguin exclusivament de les institucions tradicionals ( família, escola) [2], així doncs el lloc del subjecte de l’educació el trobem al Centre, i les seves actuacions, relacions, conductes, capacitats, tindran molt a veure amb lloc que ocupa i els seus procés de socialització i coneixement cultural. Així doncs des de l’educació social i inclús des de l’educació formal, hem de creure en el subjecte,  en la seva pròpia forma de veure la cultura, atribuir-li possibilitats i no advertint del que ha de fer i no ha de fer, de que sigui capaç d’adquirir responsabilitats, com les tasques domèstiques, però no des de l’autoritat si no des de la solidaritat i respecte a l’altre. Fent servir noves tècniques de treball o aprofitant les noves TIC, apropar al subjecte a la cultura, a llegir, a interessar-se per aprendre, en aquest punt les metodologies de l’educació tenen molt a canviar.

Els continguts del treball educatiu. Les ofertes possibles.

La nova societat de la informació i les noves tecnologies, fan del treball educatiu un nou món per poder aprendre. Deixant enrere els coneixement del passat, els subjectes busquen el present, així doncs és necessari obrir les portes a noves formes d’aprenentatge, de fer arribar la cultura per altres mitjans formatius. La posició del director del Centre en no creure a primera instància en el jove, és fruit de la seva experiència lògicament, però també el de no entendre a les necessitats dels nous subjectes que estan creixent en un món molt diferent al que ja fa uns anys. Així doncs, mitjançant altres metodologies d’aprenentatge s’ha de dur a terme el treball educatiu aprofitant els avanços tecnològics, treballar el llenguatge i la comunicació mitjançant vídeo conferències amb altres Centres, apropar la responsabilitat al subjecte mitjançant algun tipus de encàrrec o feina, aprofitar aquestes tasques per a que aprenguin a redactar algun escrit, informe, o participar en concursos interns d’investigació, concursos de fotografia de espais culturals, participar en assemblees de joves. No sols realitzant tasques domèstiques poden tenir més autonomia, també poden col·laborar en tasques més manuals, en el manteniment del Centre, reparar ordinadors, pintar, concurs fotogràfic, etc, una tasca importat és que l’educand en aquest cas pugui motivar al subjecte a decidir que vol fer per als altres. Un espai comú on els subjectes poden compartir relacions son als esports, no sols s’ho passen bé, si no que aprenen el treball en equip, la tolerància i els reptes personals i compartits. La incorporació de les noves tecnologies també ens apropen la possibilitat del jocs virtuals, els karaokes, els de cultura general, les competicions entre diferents equips. Una aportació que també és molt apreciada per els subjectes és la música, tant l’aprenentatge d’un instrument musical, com el d’aprendre a punxar (DJ), aprenentatges didàctics que donen lloc a conèixer la cultura i tradicions.

La funció de l’agent.

L’educador social té la clau. Sense oblidar les funcions principals derivades de la professió, és necessari que els seus coneixement siguin actualitzats. La societat actual, la modernitat líquida per on els subjectes de la nostra societat es desplacen a una velocitat vertiginosa, les noves eines TIC, les necessitats actuals dels infants, joves i adolescents han canviat. Saber trobar noves oportunitats on els subjectes trobin el seu lloc i s’identifiquin culturalment. L’agent ha de contribuir a acompanyar a l’educand o subjecte, al llarg del seu procés de socialització, a l’adquisició de la cultura per vies noves, abans inclús no treballades, a investigar dia a dia els nous jaciments socials i culturals, a pensar i trobar nous recursos educatius per a les noves generacions del segle XXI, a promoure el interès del subjecte per conèixer i aprendre de la cultura i societat. A creure en el subjecte i en les seves possibilitats, no com el Director del Centre, o els que seguint una normativa estricta “obliguen” a realitzar tasques domèstiques sense un objectiu pedagògic.

Les metodologies educatives.

L’actual “societat líquida” de Bauman, requereix unes noves formes d’estratègies, propostes, accions, activitats, per poder desenvolupar la tasca principal de l’educació social que és apropar la cultura i els valors al subjecte. Deixem enrere les metodologies ancestrals, les imposicions, els règims disciplinaris, per donar lloc a nous mètodes educatius que donin resposta al subjecte, que siguin atractius, metodologies que posin a l’abast recursos adients per als subjectes.

Cada subjecte s’ha de tractar individualment, fugint de dels procediments concrets, aixì com en el cas que ens ocupa, la Direcció del Centre hauria d’acollir d’un forma més mediadora, i les tasques assignades de feines domèstiques s’haurien de re definir, plantejar i distribuir en un sentit lògic, i no per estalviar recursos de serveis professionals.

“En síntesi, la metodologia ha de procurar Ilançar i rellançar I’activitat del propi subjecte, garantint el procés de transmissió dels recursos (culturals, técnics, de socialització, … ) que el social ampli requereix.”[3], a la vegada com revisar aquestes formes d’actuació dins dels equips de treball, analitzar feedbacks formatius i donar resposta a les necessitats d’acompanyament.

El marc institucional.

Com diu l’autor, J.C.González “El éxito o fracaso de las innovaciones educativas de­pende, en gran parte, de la forma como los diferentes ac­tores educativos interpretan, redefinen, filtran y dan forma a los cambios propuestos. Las innovaciones en educación tienen ante sí como principal reto los procesos de adopción por parte de las personas, los grupos y las instituciones.”[4], així doncs les institucions son el lloc on faran o no possible el lloc adequat del subjecte.  Al parlar de les institucions, parlem de la política actual, de les necessitats que es volen arribar a donar suport o no, als pressupostos econòmics, a un conjunt d’elements que determinaran una acció educativa positiva per al subjecte o no. Els professionals que les dirigeixen també tenen molt a dir i a fer, és el cas del nostre Director, de la seva disciplina davant del nou subjecte, o el cas de l’informe de centre on els subjectes treien feina als serveis professionals. Bé, es necessita que el marc institucional es renovi a mida que les necessitats socials canvien per a aconseguir donar resposta.

El treball de l’equip.

Per una acció educativa de qualitat, és necessari que l’equip de treball estigui compromès, ha de poder dissenyar espais, eines metodològiques, revisions del treball educatiu, comunicar-se amb altres professionals i les línies d’acció educativa per dur a terme la seva acció professional. Encara que avui en dia aquest equips de treball varien constantment per motius de contractació laboral, pressupostos de l’administració, normatives de les institucions, és necessari que tots treballin plegats i amb el mateix sentit, per a no desorientar als subjectes ni generar tractes preferents, un dels principals problemes de molts centres educatius actuals.

La funció del treball interdisciplinari. El treball en xarxa.

Els equips de treball de professionals de l’educació necessiten la col·laboració d’altres agents, mestres, psicòlegs, psiquiatres, educadors, per donar resposta a les necessitats educatives de la nostra societat actual, un treball interdisciplinari per consultar, per aprendre, per donar resposta a la pràctica educativa. Aquesta relació professional, aprofitant els mitjans de comunicació i les TIC, el denominarem treball en Xarxa, donat que amb les darreres eines tecnològiques milloren les comunicacions. En el cas d’exemple que estem analitzant, podem observar que el Director del Centre podia haver consultat telemàticament l’expedient del nou subjecte, consultar amb el conjunt de professionals del Centre la millor forma de donar-li la benvinguda, bé un conjunt de opcions que deixa oblidades per recolzar-se en la posició més autoritària. A la vegada l’equip de professionals, haurien d’haver revistat les pràctiques en les feines domèstiques i adonar-se’n que realment estan treballant, que el que fan ja no els motiva ni veuen el per a que realitzar-les, inclús que estan traient feina als treballadors professionals contractats per a aquesta tasca.

Tant el treball en equip com el interdisciplinari i en xarxa és una de les accións més importants que han de dur a terme els professionals per poder donar un servei social i educatiu de qualitat, i apropar-se, entendre i acompanyar als subjectes que tant necessiten de l’ajuda d’educador dins la nostra societat actual.

Bibliografia

MANUEL VILLARRUEL FUENTES. La práctica educativa del maestro mediador.[article en línia]. [Data consulta 22 de maig de 2011]  

http://www.rieoei.org/deloslectores/2957Fuentes.pdf

Julio César González Mariño. TIC y la transformación de la práctica educativa en el contexto de las sociedades del conocimiento.[article en línia]. [Data consulta 22 de maig de 2011]  

http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/gonzalez.pdf

Violeta Núñez.L’ educació avui.Una aproximació possible.[article en línia]. [Data consulta 23 de maig de 2011]  

http://www.xtec.net/serveis/crp/e3990101/violetan.pdf

Violeta Núñez.Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de I’aproximació al disseny curricular en educació social.[article en línia]. [Data consulta 23 de maig de 2011]  

http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/viewFile/125622/246364

Jordi Collet i Sabé. El treball educatiu en xarxa.[article en línia]. [Data consulta 23 de maig de 2011]  

http://www.fbofill.cat/trama/pdfs/congres/marc_conceptual_treball_xarxa-collet.pdf


[1] Violeta Nuñez. L’educació avui. Una aproximació posible.2004

[2] Violeta Nuñez. L’educació avui. Una aproximació posible.2004

[3] Violeta Nuñez (Una proposta de treball educatiu en centres Oberts des de I’aproximació al disseny curricular en educació socia)

[4] Julio César González Mariño TIC y la transformación de la práctica educativa en el contexto de las sociedades del conocimiento