Charla abierta de Philippe Meirieu

Actualment vivim uns moments de crisis educativa, tal com diu Philippe Meirieu al llarg de la seva aportació. Una crisis que la podem ubicar en la època de la democràcia, on els valors, les inquietuds, la legislació i un conjunt de factors han donat fruit als problemes infantils i juvenils que actualment és viuen a les aules i als carrers.

Les aportacions de Philipe, m’han fet recordar els pensaments que el Sr. Emilio Calatayud ens ha apropat des de el seu treball com a jutge de menors, algunes de les seves aportacions les podem veure als vídeos existents com el de la mostra.

Realment l’educació actual és un problema, un problema que ens afecta a tots i no sols als nens i nenes que ho pateixen, i aquest fet és responsabilitat de tots, dels politics que aproven cada cop més lleis de protecció del menor, encara que algunes d’elles totalment lògiques, però no hem de perdre el fil que és la persona adulta qui educa i forma al menor; responsabilitat dels docents, dels pares i mares, dels amics, de totes i cada una de les persones que envolta en aquesta societat al menor.

El consumisme com a factor d’influència al problema de les aules tal com ens diu Philippe, doncs si que és un dels problemes, però no el més important. Altres com la revolució tecnològica, l’accés a qualsevol tipus d’informació a la xarxa, les famílies desestructurades, els problemes de l’atur, l’habitatge, les llargues jornades laborals dels pares, els medis de comunicació, un munt de factors que directa o indirectament afecta a l’educació dels infants, a la adquisició de valors i compliment de normes i de la seva integració a la societat, derivant en els problemes de fracàs escolar, violència, intolerància, agressivitat, i molts altres que son latents en la nostra societat actual.

Com ens deia el Sr. Emilio Calatayud, i afirma Philippe en relació a la revolució tecnològica “Esta aceleración de la historia, de la aparición de nuevas tecnologías, nos pone ante problemas inéditos para los cuales no hay ningún catecismo escrito y tenemos que inventar soluciones”, en menys de 30 anys la nostra societat ha sofert un canvi radical, hem avançat tant i en tant poc temps que l’esser humà no ha estat capaç de controlar, encara que molts d’aquest canvis han estat productius i satisfactoris, també han ocasionat i han potenciat alguns problemes socials.  

Realment és necessari que tant polítics, com educadors, medis de comunicació, poder judicial, sanitat, i tots aquells que envolten la realitat de l’educació, treballin plegats per a potenciar l’educació dels infants i fixar els límits per permetran centrar-los en societat.

El nostre treball com a educadors és tal com ens diu Philippe, és potenciar el treball conjunt,  “El aprendizaje de la alteridad es la renuncia a estar en el centro, es el hecho de hacer existir la democracia reconociendo siempre el espacio vacío del centro”, el estar presents a l’educació formal com part de la mecànica d’ensenyant, d’acompanyar en el camí a aquells infants i joves que s’allunyen del principals valors de convivència, de cobrir tots aquells vuits que potèncien el fracàs escolar i la falta d’educació.